La tempesta perfecta

Llegim que els líders europeus abordaran en la cimera extraordinària que comença avui la forma de desencallar les exportacions del gra acumulat a les sitges i als ports ucraïnesos davant l’onada de fam extrema que castiga la població més vulnerable. La inacció tossuda davant del canvi climàtic, per més bons objectius que marqui l’Agenda 2030, la pandèmia, els conflictes locals devastadors, fora de focus, i aquesta guerra que ja es preveu de llarga durada estan desencadenant la tempesta perfecta amb vents de desestabilització arreu del planeta. I la comunitat internacional insensible a l’estat d’emergència humanitària que pateix la Banya d’Àfrica des de fa una dècada –només s’ha cobert el 2% del fons d’ajudes demanat per l’ONU– i que amenaça també el Sahel, sembla que es vol treure la son dels ulls, espantada per l’augment de l’èxode dels més desesperats amb suficients forces per iniciar el viatge de la migració, que són els que menys contaminen, no ho oblidem. Oxfam Intermon, Save the Children, Acció Contra la Fam ofereixen dades dels que mai ho intentaran, dels milions que moren de gana mentre els països que per ara se salven de la catàstrofe preparen exèrcits de frontera per contenir els que hi arribin; així està la cosa. Què es decidirà fer en la cimera de la UE? Es preveu posar en funcionament una missió naval per escortar els vaixells que transportin milers de tones de blat des d’Odessa i a través del mar Negre tot i el risc d’un xoc militar amb l’armada russa. De veritat que no es pot negociar la pau? Ni abordar les injustícies climàtiques?