opinió
El tercer temps
Un dia d’hivern de sentiments alterats vaig passar mig matí en un pavelló de la Garrotxa on jugava l’equip de bàsquet de la meva filla petita. En un moment de l’enfrontament, una jugadora local va insultar una de les nostres amb tres paraules que acaben amb el que en la infància boomer en dèiem “pe-u-te-a”. El fet és més que habitual en terrenys de joc, però l’insult va arribar a la còclea i l’ànima de l’entrenador de la noia, que al final es va apressar a disculpar-se i comunicar al nostre equip que treballaria el conflicte.
Un dia primaveral de sentiments amansits, quan tocava jugar a casa la tornada, l’entrenadora ens va convocar per fer un tercer temps. Com que aquest partit ja havia canviat d’horari dos cops, d’entrada creia que s’havia acordat un tercer horari. Però no. Així vaig descobrir l’existència i el significat del tercer temps. Es tracta d’un codi de conducta que prové del món del rugbi, potser l’esport més ètic que hi ha, i consisteix en què, un cop acabat el partit, l’equip local convida el visitant a compartir un refrigeri per diluir els ressentiments i males marors que puguin haver sorgit durant els dos temps de la confrontació. El joc no fineix, doncs, amb la victòria o la derrota d’algun dels contendents, sinó amb la camaraderia entre dos grups de persones que estimen el mateix esport. Es cohesionen dos equips que minuts abans eren rivals. La cervesa també hi ajuda.
Vaig assistir a la cita carregada de raïm, maduixes, cireres i entusiasme per aquesta gran idea. Quantes situacions hi ha a la vida en què ens caldria un tercer temps! Ben aviat un pare garrotxí va oferir conversa amb aquelles vocals tan obertes com el to conciliador que ens reunia i de seguida ens vam fusionar tots plegats, sobretot les jugadores, que també van valorar l’augment de seguidors a Instagram que els aportaven les noves amistats, és clar. Segurament aquella noia, i tots, continuarem llançant paraulotes en segons quines situacions, que de vegades també va bé fer-ho, hòstiaputa, però sempre ressonarà el fre abans d’insultar. Al seu camp, el marcador els va ser favorable, i al propi, les nostres van fer major puntuació. Però aquell dia vam guanyar tots. Ara, avui millor que guanyi el Bàsquet Girona a la Corunya i el Girona FC a Montilivi, i després que convidin a uns xuixos als de l’Eibar.