Raça humana
Franco redactava millor
Trump, quan s’oferia com a candidat del partit republicà en les eleccions de 2016: “Puc sortir a disparar a la gent per la Cinquena Avinguda i no perdré vots.” Llavors encara moltes persones es van escandalitzar: què diu ara aquest fatxenda impresentable –pensàvem–? No toca quarts ni hores, en sortirà ben escaldufat! Doncs no precisament: va guanyar la presidència, va governar pels seus pebrots a còpia de mentides i fanfàrria i va ordenar l’atac al Congrés, però s’ha forjat una estampa d’heroi antisistema (!) que el pot portar de nou a la Casa Blanca. No és l’únic espècimen d’èxit que està lluint l’extrema dreta en ascens: els Bolsonaro, els Orbán, les Díaz Ayuso, els Rodolfo Hernández... El colombià admirador de Hitler –ai, no, d’Einstein– ha passat a la segona volta somiant amb una societat ideal en la qual les dones es dediquin exclusivament a la criança dels fills. De Bolsonaro ja en coneixem la seva explícita addicció a la dictadura i tírria a les comunitats indígenes. Orbán, que parla dels immigrants com a bombes biològiques i fa bandera de la misogínia, semblaria que està inspirant Díaz Ayuso, que ara vol prohibir els llibres de text que adoctrinin sobre emergència climàtica, igualtat de gènere o consciència democràtica, execrables conceptes, en efecte. Posats a fer podríem recuperar els Principios Fundamentales del Movimiento, aquella imperial i sublim unidad de destino en lo universal. Títol cinquè: La comunidad nacional se funda en el hombre como portador de valores eternos y en la familia. Democràcia? Vade retro, Franco redactava millor.