On són els homes?

Hem estat molts anys preguntant-nos on eren les dones als espais d’opinió pública, i aquest gran interrogant ha pesat com una llosa damunt les maquinàries –i les consciències– dels mitjans de comunicació i els seus directius, fins al punt que han acabat donant més altaveus a les dones. Encara queda molt per fer, però formular preguntes com ara “On són les dones?” ha ajudat, innegablement, a construir les respostes necessàries.

Feia temps que pensava que també hauríem de cridar ben fort, ja sigui a mode d’exigència, de protesta o de clam, la pregunta “On són els homes?” quan parlem de violències masclistes. Ja ho va dir l’escriptor José Saramago: “És un problema dels homes que pateixen les dones.” Com pot ser, doncs, que la lluita contra la violència masclista recaigui només en les dones? Amb honrades excepcions d’alguns activistes, fins avui els homes no s’han organitzat massivament per mostrar el seu rebuig ni per expressar un compromís de canvi personal com a primer pas per a un canvi col·lectiu.

Això ara pot canviar. Aquesta setmana s’ha sabut una notícia que esbossa una primera resposta a aquesta pregunta: ha nascut un col·lectiu d’homes contra la violència masclista que reivindica també que les cures siguin cosa dels homes. El nou Col·lectiu 21 d’Octubre constituït divendres està organitzant una mobilització massiva d’homes a la tardor. A la seva web afirmen: “Cada vegada que els homes callem davant les violències masclistes en som còmplices.” Que bé que hi hagi homes decidits a no seguir fent veure que això no va amb ells i que construeixin respostes a les preguntes més incòmodes.