El retorn de Fu Manxú

Ara fa, poc o molt, un any el minis­tre més naci­o­nal­ment ram­pant del govern de Zapa­tero va dir que se n’anava “per motius per­so­nals”. La pro­cla­mació va dei­xar en l’ambi­ent una sen­tor de farsa. A Espa­nya “per motius per­so­nals” no se’n va ningú. Només Rodrigo Rato i perquè vivia a l’altra punta del pla­neta.

José Bono se’n va anar i fins i tot es va enca­rar amb els que no s’ho aca­ba­ven de creure. Qui més qui menys va espe­cu­lar amb un enfron­ta­ment antic i cons­tant amb el pre­si­dent del seu govern. Perquè Zapa­tero era menys espa­nyol del que Bono hau­ria vol­gut. L’expre­si­dent de Cas­te­lla-la Manxa no va poder pair l’Esta­tut ni els pro­jec­tes de Zapa­tero per al País Basc. La inqui­e­tud i el rebuig del minis­tre van caure sobre la tropa com una bola de neu que va anar fent-se grossa fins que el mateix Bono va haver de des­ti­tuir el gene­ral Mena Aguado. S’hau­ria d’haver des­tituït ell.

Sigui com sigui, Bono al final se’n va anar i una part de la huma­ni­tat –la més rao­na­ble– va res­pi­rar molt alleu­jada. Però no hi ha justícia divina que duri cent anys, i ara el mateix Zapa­tero el recu­pera. José Bono es pre­sen­tarà en les pròximes elec­ci­ons gene­rals com a cap de llista per Toledo. La cir­cums­cripció del Alcázar. Molt bé. Una des­ti­nació ideal. I després, si Zapa­tero gua­nya, el vol com a pre­si­dent del Congrés. Del foc a les bra­ses. Manuel Marín no dei­xava piu­lar els ange­lets Cerdà i Tardà en català. Bono els farà arres­tar. La mani­o­bra no s’entén del tot. Senyor pre­si­dent, per què recu­pe­rar una perla que li amar­gava patriòtica­ment la vida?

Senyor exmi­nis­tre, no ens havia dit que “qüesti­ons per­so­nals” impor­tantíssi­mes l’allu­nya­ven per sem­pre de la política? Devia ser una bronca per­so­nal. Ara li ha pas­sat. El retorn de Fu Manxú. La huma­ni­tat torna a sen­tir a par­lar de vostè.