On tens el cap?

Engego la ràdio al matí. Expliquen que Bruce Springsteen ha exhaurit en poques hores les entrades dels dos concerts que farà l’any que ve a Barcelona. Recorden que seran els que obriran la gira mundial i hi afegeixen amb un punt d’orgull extra que Barcelona serà “l’únic lloc de l’Estat on actuarà”. Més tard parlen de la gira de la Diana Krall, que després de Barcelona actuarà a Madrid, a Sant Sebastià i a Marbella. Canvien de tema. I jo amb el cafè amb llet a la mà ja m’estic enfilant per les parets. Calma, que no són ni dos quarts de vuit del matí.

Quan tenia divuit anys, mentre estudiava ciències de la informació, vaig començar a fer col·laboracions a algunes revistes. I el setmanari Presència i sobretot El Temps es van convertir per a mi –i molts companyes– en les millors escoles, tant de l’ofici periodístic com de la difícil tasca de treballar tenint en compte una realitat nacional no reconeguda oficialment. Una de les idees clau que vaig aprendre a aquells mitjans va ser l’enorme importància del marc mental.

Petita lliçó, òbvia, de primer de periodisme: quan treballes a un mitjà has de saber a qui et dirigeixes. És de sentit comú que si ets d’una ràdio local del Moianès no cal que expliquis el temps que farà a l’Hospitalet de l’Infant, perquè en principi allà no t’escolten. Però llavors, per què a Catalunya Ràdio ens parlen amb tota naturalitat dels concerts que la Diana Krall farà a sis-cents o mil quilòmetres de Barcelona? Podríem pensar que és per donar les opcions més properes als que no puguin anar al que farà als Jardins de Pedralbes. Però si fos així, perquè no s’informa que la Krall també actuarà a les ciutats occitanes de Marciac o a la de Marsella, que estan totes dues a només cinc-cents quilòmetres? Perquè no estem parlant de proximitat ni de servei públic: estem parlant de política. Una política subtil que si no tenim l’alerta posada ens empassem sense adonar-nos-en.

Perquè quan esmentem Madrid, Sant Sebastià i Marbella al costat de Barcelona, dins el nostre cap assumim que tots aquests llocs comparteixen un ens comú “natural”. Aquesta informació tindria sentit en un mitjà d’àmbit estatal, perquè podria interessar als seus usuaris. O fins i tot a un mitjà de Madrid, perquè geogràficament els queda molt més a prop Barcelona o Sant Sebastià que no pas Marsella. Doncs per què un mitjà català ho explica, si és com informar de la meteorologia de l’Hospitalet de l’Infant des de Castellterçol? Per la mateixa raó de quan ens diuen que el concert de Springsteen serà l’únic que farà a l’Estat Espanyol, podent dir que serà una de les úniques disset ciutats europees escollides. La simple raó és perquè es mouen en un marc mental polític espanyol. Fins i tot quan volen destacar un cert enfrontament (Barcelona ha “guanyat” Madrid al cor de l’Springsteen) no ens movem d’aquest imaginari. I això dona lloc a situacions que tenim massa normalitzades, com parlar del “nord” referint-nos al País Basc (que és al nord de Madrid, no pas al nostre) o el “llevant” per parlar del País Valencià (que òbviament per a Catalunya és el sud). El marc està descentrat.

Per què es fa així? Ho mana algú? Durant temps vaig remenar els llibres d’estil que tenen mitjans d’arreu buscant quins criteris imposaven, quina terminologia (per exemple, han de dir Espanya o Estat espanyol?). Vaig arribar a la conclusió que en el cas dels nostres mitjans públics es deu fer sobretot per inèrcia, perquè alguns periodistes no s’adonen de quin marc difonen i als responsables no els grinyola. Parlar de projecte polític, tractant-se d’un mitjà públic, és un tema delicat. Però si tan sols recordessin aquelles senzilles lliçons de primer de periodisme i no oblidessin quin és el seu àmbit, canviarien moltes coses i complirien millor el servei que tenen encarregat.

Per cert, l’estiu del 1985 centenars de catalans van anar a veure la presentació del disc Born in the USA a Montpeller perquè era el més proper. I ja que escric en un mitjà d’àmbit nacional, recordo que aquest cap de setmana a Castellterçol i a l’Hospitalet de l’Infant farà una calor terrible. I a Alboraia també, posats a dir.