Els guanys d’una guerra

Si hi ha maror, peix en abundor, diu el refrany, i certament sempre hi ha qui treu profit de l’embolic. Qui hi està guanyant obscenament, qui omple el calaix amb els patiments de la població ucraïnesa? Més d’un, segur, però posem per exemple les grans companyies petrolieres que des de la invasió russa han percebut 3.300 milions d’euros de més a més fent pujar la tarifa de la gasolina i el gasoil a nivells que coneixem prou bé i que indiquen la gestació d’un pacte totes a una contrari –ves per on– a les lleis de la lliure competència que haurien de beneficiar –ves per on– els consumidors. Ho denuncia Greenpeace en un estudi en què es donen detalls sobre aquests ingressos addicionals, computats per mesos i per països. Alemanya, Itàlia, França, l’Estat espanyol, Holanda, Àustria i Bèlgica, per aquest ordre, en són els més damnificats. Un abús i una immoralitat en cap cas justificats ni tampoc pels costos de producció, que no han augmentat sensiblement, pura cobdícia d’estafadors amb les entranyes constituïdes de dividends. Com sempre: qui posa el cascavell al gat? L’organització ecologista ha recordat que la UE permet establir impostos temporals als beneficis extraordinaris de les empreses energètiques –no només sobre el gas i l’electricitat sinó també sobre els carburants– per donar suport a les llars més vulnerables i accelerar la transició del sector dels transport cap a energies no contaminants, cap a un sistema públic de mobilitat més neta i assequible. Però el gat és poderós i se’ns menja vius emparat per l’atroç desgavell d’una guerra.