Indestructibles

Fa 100 anys Joan Miró va pintar La masia, un quadre que és tot un mirall de la cultura catalana, no pas de la que es deixa instrumentalitzar pels seus enemics (que es veuen a venir de lluny) i pels seus suposats defensors (els de les retòriques buides). La masia és símbol de la cultura catalana que germina lliure en els vorals menys transitats i plens de bardisses. Miró va crear el quadre després d’una frustrant exposició a París, reclòs al seu mas de Mont-roig, pintant simplement el que veia, que és el més complicat de pintar, allò que de tan a prop que ho tenim no veiem. Durant nou mesos, i vuit hores diàries, l’artista va imantar en el seu pinzell les partícules més essencials de la terra del Baix Camp, amb el repte que després s’expandissin arreu. Li va costar crear-lo i li va costar vendre’l: si el col·leccionista Lluís Plandiura hagués captat el missatge, potser avui La masia estaria al MNAC. Va anar a parar a la National Gallery de Washington després d’un periple provocat involuntàriament pel seu primer propietari, Ernest Hemingway. Tant hi fa: Miró és universal i la lliçó que ens llança com una gota malaia és que desacomplexats, els catalans arribaríem més lluny. Com deia l’arquitecte Jordi Bonet, mort dilluns, “la cultura ens ha fet indestructibles”.