Equitat educativa

L’Ajuntament de Girona ha presentat un conjunt de mesures per reduir el fracàs escolar i millorar l’equitat educativa a la ciutat. El pla és una proposta atractiva i necessària però insuficient. Fins aquí, tot són bones intencions. Quan des de les institucions es parla d’equitat educativa, s’obvia, esbiaixadament, d’on neixen unes desigualtats que després veurem concretades en vulnerabilitat social, econòmica i educativa. La problemàtica queda lluny de resoldre’s si no s’actua sobre els orígens. Aleshores, podem afirmar que qualsevol mesura ha de preveure canvis en el context, d’aquesta realitat inqüestionable que vincula vulnerabilitat educativa i social amb els entorns urbanístics no inclusius. La prevenció a curt termini és poc eficaç en un tema d’alta complexitat. La prevenció a llarg termini comença en la infància, en l’organització dels barris i en la dotació de tots els recursos humans, pedagògics i econòmics que siguin necessaris. Alhora, els problemes en l’adolescència s’agreugen pels canvis socials, psicològics, físics i emocionals, que afecten els joves de forma natural. Aquestes dificultats s’expressen de forma diferent segons el context en el qual els toca viure. I no és més equitatiu desplaçar, per redistribuir els més vulnerables, que atacar el nucli de les desigualtats: millors entorns urbans, més oportunitats, més escola arrelada a l’entorn, més projectes engrescadors, més recursos per portar-los a terme i més valoració social de la seva cultura. I jo pregunto, de qui és la responsabilitat de fer barris inclusius? A qui correspon dotar de tots els recursos necessaris, humans, formatius i econòmics per reduir els efectes negatius de la concentració en determinats entorns, per revertir resultats, per millorar competències i per reduir l’absentisme i abandonament escolar prematur?. Des de la dècada dels noranta disposem d’un model de sectorització per als alumnes de secundària de la zona est de la ciutat i, després de trenta anys, en desconeixem els resultats i les propostes de millora.

L’educació l’hem de posar al centre de les prioritats ciutadanes, fent que cada barri tingui la seva escola, i per fer-ho calen els recursos necessaris. Contràriament estarem sempre a la casella de sortida. Generalitat, Ajuntament, Síndic de Greuges, representants sindicals, parleu-vos, si us plau.