El dret a empadronar-se

Arran de la sentència dictada contra l’Ajuntament de Premià de Mar, que va acordar endurir les condicions d’accés al padró municipal, torna a sortir a la llum una problemàtica que no és nova i que atempta contra un dret bàsic que no hauria d’estar en qüestió.

La llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, amb algunes modificacions per llei 4/1996 de 4/1996 de 10 de gener, estableix en el seu article 15 que “qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment”.

Constitucionalment el concepte de domicili ha estat definit com “qualsevol lloc, qualsevol que sigui la seva condició i característica on viu una persona o família, sigui pròpiament domicili o simplement residència estable o transitòria, incloses les barraques, edificacions ruïnoses, etc., que serveixin de refugi a persona sense residència fixa, tendes de campanya, rulots que no siguin mitjans de transport, etc.” Així les coses i entès el domicili com a tal, hem de convenir que des d’aquest punt de vista no es pot exigir que el domicili hagi de respondre a un habitatge de lloguer o de propietat, sinó al lloc on els residents en un municipi visquin.

Si bé són els ajuntaments els que fixen les condicions per accedir a l’empadronament, la modificació normativa aprovada per l’Ajuntament de Premià no pot ser la resposta adequada per lluitar contra l’ocupació i condemna a l’exclusió social sectors de població molt febles.

Molts municipis han trobat mecanismes per empadronar aquestes persones, establint formes de control per evitar el frau i l’efecte crida: s’ha de poder empadronar tothom que viu en un lloc, sigui quin sigui el seu domicili, fent les comprovacions corresponents, amb la intervenció dels serveis socials.

D’alguna manera o altra, l’administració ha de posar els seus recursos per tal que tothom pugui complir aquesta obligació, que al final ha de ser un dret bàsic a protegir, no pas a restringir. La lluita contra les ocupacions no depèn del padró, sinó d’obligar els grans tenidors a oferir lloguer social i de fer polítiques que apostin per la construcció d’habitatge públic de lloguer.