Que car comprem!

Tinc enveja sana i terrible de les cireres que compra el diputat Rufián a Espanya i que li surten a 6 euros el mig quilo (que tampoc entenc aquesta cosa de comptar per mitjos quilos). O té el morro molt fi o compra molt car, el diputat Rufián, o les dues coses. Soc dels que espremen la temporada de les cireres. Per davant i per darrere. M’agraden amb bogeria. Totes. Les dels meus amics pagesos de Calonge les que més, com podeu imaginar. Però friso amb qualsevol origen. Llers, Torrelles, Lleida, la vall de l’Ebre, la vall del Jerte... I friso amb totes les classes i varietats. Blanquelles, Burlat, Napoleó, picotes... Totes. No ha estat un gran any de cireres, però entre 5 i 7 euros quilo en trobaves tantes com volies i ben bones als mercats municipals, les botigues de barri o les grans superfícies. A 9,95 ja t’enduies verdaderes delícies. Per sobre dels 10 euros, i a 12 com les ha pagat el diputat, no n’he vist marcades enlloc. Per això les envejo. Com són? De la mida d’un albercoc petit o d’una pera castell? Sucoses i carnoses com un préssec blanc de vinya? Quin equilibri celestial aconsegueixen entre dolçor i acidesa? Tenia pendent anar a Almacelles, al Segrià, un dia d’abril, a l’hivernacle de SAT Edoa i comprar un cistellet de Cherries Gourmet, les cireres primerenques de la mida d’una moneda de 2 euros que venen per fins a 110 euros quilo als Emirats Àrabs. Mentre estalvio per arribar-hi, potser em donaré el gust de les cireres d’en Rufián.