No mencionis la guerra

En el Temps de les Flors a Banyoles, fa quatre setmanes, hi havia refugiades ucraïneses que venien corones de flors típiques del seu país, de la mateixa manera que arreu de Catalunya hi ha dones i nens procedents d’Ucraïna que fan el que poden per anar fent, mentre els seus germans, pares i fills fan el que poden contra l’exèrcit rus dintre de les fronteres cada cop més movedisses d’Ucraïna. Fa quatre dies, a l’aeroport de Barcelona vaig conèixer un jove pakistanès que havia estat estudiant a la Universitat Nacional de Medicina a Khàrkiv fins que es va trobar en un búnquer del mateix centre, escoltant com els projectils russos queien arreu. De fet, es topa amb recordatoris de l’existència de la guerra a Ucraïna per tot arreu, com no podria ser d’una altra manera després de desenes de milers de morts, uns quants milions de refugiats, amenaces a països encara no involucrats directament en la guerra i la inassequibilitat del gra ucraïnès. Impossible per a tothom, pel que sembla, menys els serveis d’informació de la CCMA durant les últimes setmanes. Què ha passat? Quan la invasió russa va començar, els reportatges dels mitjans públics catalans eren impecables: un equip excel·lent de periodistes ubicats a llocs diferents del conflicte (Rússia inclosa), notícies precises i interessants... Últimament, però, ha estat possible veure, dia rere dia, edicions senceres del TN sense que hi hagi cap menció de la guerra; durant l’última setmana he entrat a l’app del 3/24 i he trobat un total de tres notícies esparses sobre Ucraïna. Sé que hi ha molts incendis a Catalunya i que el Catalangate és un escàndol de ca l’ample, però diria que el conflicte bèl·lic europeu més gran des de fa 77 anys mereix una mica més d’atenció. No fos cas que aquells que constantment diuen que els catalans ens mirem massa el melic, de cop i volta es creguessin de debò que tenen la raó.