Clubs de lectura: paradisos creats

Sempre que parlo amb altres autores i autors sobre llocs comuns on se senten especialment a gust coincidim en la tria: els clubs de lectura reben la valoració més alta. Són una espècie de paradisos destinats a crear xarxes d’intercanvi comunicatiu i de coneixement intel·lectual i humà. Els lectors s’hi reuneixen de manera voluntària, conversen distesament i intercanvien punts de vista sobre els textos llegits. Quan et conviden a compartir alguna d’aquestes sessions aprens molt, fins i tot sobre allò que tu no volies dir i que els lectors interpreten lliurement perquè, quan el llibre comença a circular, ja no és ben bé de l’autor.

Els espais de reunió oscil·len entre la sala tranquil.la i el jardí interior amb arbres o una vela pensada per a les sessions d’estiu. En aquests espais culturals tenen protagonisme les dones lectores: els homes acostumen a estar en minoria absoluta –o absents–, exceptuant alguns pocs clubs de lectura, com el de la Biblioteca de Cambrils. Potser –només és una hipòtesi– els lectors masculins no senten tant la necessitat de compartir opinions o bé tenen altres prioritats. Sempre que visites un club de lectura el conductor –majoritàriament conductora– ofereix justificacions que tenen a veure amb la disponibilitat, l’edat o la salut. Si han “fallat” dos lectors, el primer es pot haver excusat per raons de feina, i l’altre és el marit d’una de les lectores que “venia sempre però s’ha fet gran i no trobem relleu”. Per sort, sempre hi ha algun component voluntari que participa activament en la tertúlia i val per tots els altres.

D’altra banda, el més destacable dels clubs de lectura és la diversitat. La majoria depenen de biblioteques públiques, però també hi ha grups independents com el de Lledó (Alt Empordà); clubs promoguts per entitats privades (El Círcol de Tarragona), per llibreries i també per centres cívics i culturals (els dels barris de BCN, la Casa Golferichs, Cappont o Pardinyes a Lleida, El Mercadal de Girona...) Bona part són oberts i abracen una àmplia varietat de llibres i de gèneres, preferentment novel.les, i també inclouen el còmic, l’assaig, els contes, la poesia, el teatre... Sempre que preguntes quin és el criteri de selecció de textos, et diuen que intenten combinar clàssics universals i del país amb autors contemporanis, i llibres de fons amb novetats escollides segons el nivell lector de cada grup.

Una altra cosa que agraeixes és que les trobades virtuals que es van imposar durant la pandèmia –els xats i videoconferències m’atabalen una mica– tornin a deixar pas a les trobades presencials. Et sorprens de la cohesió i la constància dels grups –alguns fa una vintena d’anys que continuen actius–, admires la capacitat de convocatòria de biblioteques de barri i de viles o ciutats mitjanes (Capellades, Gironella, Santa Margarida i els Monjos, Olesa de Montserrat, Ripoll...) Valores l’extensa programació que ofereixen clubs de pobles petits que practiquen un activisme cultural sostingut en el temps (Pals, Darnius, Agullana, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Abadesses i tants d’altres).

Una de les experiències més gratificants és la d’assistir a clubs de lectura en escoles i instituts i conversar amb els alumnes (a l’escola Pedra Blanca de la Pera, L’Aulet de Celrà, l’escola Ginebró de Llinars del Vallès...) o rebre fotos de classes de lectura (les de l’escola Àgora de Barcelona). Jo no pregunto mai si han acabat de llegir tot el llibre, així evito que s’hagin de justificar i procuro de no fer cap espòiler. Recordo amb una esgarrifança plàcida la meva experiència com a professora que circulava de classe en classe amb una biblioteca ambulant, amb l’ajuda d’algun camàlic ocasional que al final rebia alguna dècima de més per arrodonir la nota. I un alumne que em va venir a trobar per Sant Jordi: a la teva classe se’m va despertar el gust per la lectura. Aquest és el millor regal que et poden fer. A cada nova trobada, procures immergir-te en un paradís d’aigües fresques que et compensa del viatge i que et reafirma en la convicció que ets al lloc exacte on voldries ser, un espai atemporal que t’enceta un somriure de gratitud i et deixa bon regust al pensament i al cor.