Unes institucions poc creïbles

Vivim en un món convuls pels efectes de la covid-19, del canvi climàtic i ara per la brutal guerra de l’autòcrata Putin a Ucraïna, que han fet aflorar les mancances en moltes de les grans institucions mundials, continentals i també estatals o nacionals de diversa naturalesa: socials, polítiques o religioses. Algunes de molt importants, però que amb el pas dels anys s’han envellit tant que resten anquilosades i anacròniques, sense que s’observi cap voluntat de corregir allò que impedeix que esdevinguin més operatives i creïbles.

La de més renom, però no credibilitat, és l’ONU, creada el 1945 amb l’objectiu de vetllar per la pau mundial, pel compliment dels drets humans, per prevenir guerres i mitjançar en els conflictes entre nacions. Aparentment una institució modèlica, però en el seu organigrama s’hi observa una insòlita llacuna que ho impossibilita: el “Consell de Seguretat”, en el qual figuren cinc membres permanents amb poder d’exercir el dret a vet: la Xina, Rússia, els Estats Units, França i el Regne Unit. Si un qualsevol d’aquests membres exerceix l’esmentat dret, en qualsevol resolució, aquesta resta automàticament bloquejada. Un anacronisme del tot intolerable, que desautoritza l’ONU per exercir la mediació, car quina autoritat moral i de fiabilitat pot tenir davant les diferents nacions del món, si els interessos partidistes dels cinc poden impedir que una resolució esdevingui democràticament acceptada pel maleït dret a vet. Potser el 1945 això fou acceptable; ara, el 2022, és antidemocràtic i inacceptable que després de tant de temps no s’hagin revisat els estatuts fundacionals.

Una altrA institució que li cal posar-se al dia és la Unió Europea. Fa ben poc, la seva presidenta, Úrsula von der Leyen, es queixava que mantenir l’obligatorietat de la majoria absoluta dels vots per aprovar les diferents propostes bloquejava el funcionament de la UE. Una queixa sens dubte molt oportuna. Però també cal que s’escoltin aquelles veus que reclamem que els estats no tinguin l’actual predomini ni en el si de la UE ni tampoc sobre el Parlament Europeu. Cal que la Unió esdevingui molt més democràtica i més respectuosa amb els drets humans i amb una justícia del tot imparcial en tots els estats membres. Aconseguir-ho no hauria de ser difícil, cal només exigir una bona gestió de l’economia pròpia, però també que es respectin els principis democràtics i de justícia més elementals. Un respecte que permanentment incompleixen: Espanya, Hongria i Polònia.

Espanya és la de sempre. Ens té sotmesos, als catalans, des que fórem conquerits per les armes el 1714. Des d’aleshores, patim la seva fòbia i menyspreu. És per això que reivindiquem la República catalana. Cal recordar que l’any 988 ja érem una nació lliure i en fa 308 que som oprimits per raó de la llengua, pel permanent espoli fiscal o perquè no els som dòcils, i volem la independència. Cal fer esment que el cop d’estat del general Franco i els 40 anys de dictadura es mantenen vigents en moltes estructures de l’Estat, i en la de justícia molt especialment, per la qual cosa la democràcia és una fal·làcia. Socialistes i populars segueixen el joc des del 1978... Vull recordar la brutal repressió de l’1 d’octubre del 2017, quan Rajoy ordenà als seus piolins (Guàrdia Civil i Policía Nacional) que repartissin cops de porra als ciutadans que cívicament volíem votar en el referèndum d’autodeterminació. Ara el govern el presideix el socialista Sánchez, que com els seus predecessors incompleix els acords pressupostaris: enguany només ha executat un terç del pactat per a Catalunya; mentre a Madrid els ha doblat la previsió! Ell i la ministra Robles són els actuals responsables d’espiar els dirigents independentistes i el president de la Generalitat. Inicialment ho negaren, però poc després substituïren la directora del CIS, i com sempre, cap explicació convincent.

Espanya, ho sap tothom, és una monarquia corrupta, en què el rei emèrit ha pogut tornar perquè la fiscalia ha arxivat les incomptables denúncies. La Unió Europea no pot continuar actuant només per interessos, cal que actuï democràticament!