Opinió

anàlisi

ESTEVE VILANOVA

Gómez Pardo, el ‘banquer’ diferent

Després de 34 anys, en Frederic deixa la presidència del Banc dels Aliments de Girona. Adverteixo els lectors que si troben aquest article fet amb una mica de passió i sense la fredor de l’anàlisi que hom està obligat a mantenir en les incursions d’aquestes pàgines, no s’equivoquen. Té una explicació humana: en Frederic Gómez Pardo és un gran amic i ens coneixem des del 1969, quan va arribar a Girona des de la seva València natal. Des d’aleshores hem mantingut una gran amistat. En Frederic és un home orquestra, és un intel·lectual renaixentista perquè sap de tot i tot l’interessa. És un gran lector i probablement és una de les persones amb què coincidim més en els gustos de les lectures fins al punt que sabem, i ens recomanem, llibres que mai ens han decebut. És una persona que té una gran capacitat de lideratge, li és innata. Ja a la universitat, en temps molt convulsos, va ser escollit sempre delegat de curs. El fet de ser enginyer agrònom el va portar a la docència creant l’escola agrícola de Bell-lloc, per on han passat moltes generacions de ramaders i agricultors, i va ser un dels impulsors de la modernització de moltes explotacions agrícoles de les comarques gironines. El seu vessant altruista i social el va portar a descobrir que la societat opulenta d’avui conviu amb moltes bosses de pobresa extrema que no tenen prou per menjar, mentre en malmetem molt. A la UE es malbaraten més de 89 milions de tones d’aliments, una quantitat amb la qual, aprofitada, ningú hauria de passar gana. I el més dramàtic és que només el 6% d’aquest malbaratament és en les grans superfícies, un sector on el Banc dels Aliment està fent convenis de col·laboració per minimitzar-ho, però el 41 % de tots els aliments que es fan malbé és a la pròpies llars. Unes dades que fan meditar. A Catalunya hom calcula que son 260.000 tones de menjar que dissipem anualment i, com he dit abans, bona part és a les nostres llars.

Coneixedor d’aquest malbaratament, juntament amb uns amics seus el 16 de desembre de 1988 va fundar el Banc dels Aliments de les Comarques de Girona, el segon banc que es va constituir, puix que el de Barcelona s’havia creat poc abans. El Banc dels Aliments no reparteix mai aliments directament a les famílies beneficiàries, sinó que ho fa al centenar d’entitat benèfiques degudament acreditades pel departament de Benestar Social de la Generalitat i són aquestes les responsables de fer-les arribar. En el banc de Girona treballen 42 voluntaris desinteressadament i ja hi ha dos magatzems.

A més d’exercir el seu lideratge durant tots aquests anys de creixement vertiginós, ha creat un gran equip que, com fan els grans líders, seran capaços de substituir-lo perfectament, tot i que, com diu ell, hi seguirà de voluntari. Qui era fins ara vicepresident, Joan Jorba, n’assumirà la presidència, i diu: “El meu desig seria que poguéssim tancar per falta de clients.” Però desgraciadament això no passarà i amb tota seguretat s’incrementaran. Cloure una tasca de 34 anys i vista l’evolució, és per estar-ne content. La iniciativa del Gran Recapte va tenir tant d’èxit que es va acabar implantant a tots els bancs catalans i espanyols i és una iniciativa gironina que mobilitza centenars de voluntaris. I la iniciativa batejada com “ la gana no fa vacances”, per superar el “gap” que suposen els mesos d’estiu, també fou una iniciativa brillant. I en Frederic i el seu equip han estat capaços de fer col·laboradors assidus empreses i explotacions agrícoles per fer aportacions periòdiques i fer possible aquest miracle de “donar menjar a qui té gana” i mitigar al màxim el malbaratament alimentari que fem tots plegats.

“Necessitem el que a tu et sobra”, aquest eslògan del banc dels aliments expressa perfectament el sentir de la institució i de tots els seus col·laboradors. Tots aquests 34 anys d’altruisme militant és un llegat d’en Frederic, que amb la seva humilitat deixa el càrrec per ser només voluntari.

“De la conducta de cadascun depèn el destí de tots”, va dir Alexandre el Magne. Una conducta i un lideratge que clou amb un gran èxit, però sense una merescudíssima creu de Sant Jordi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.