Intimitats

Diumenge va fer deu anys de la mort de la guionista i cineasta Nora Ephron, una de les escriptores feministes més punyents i divertides de la literatura nord-americana del segle XX, que va narrar amb mordacitat intimitats com els pits petits o les infidelitats del segon marit quan estava embarassada. Heartburn es va dur a la gran pantalla amb Jack Nicholson i Meryl Streep (traduïda com Després de l’amor i Se acabó el pastel). Ephron és l’autora de cèlebres guions de comèdia romàntica nominats als Oscar com els d’Alguna cosa per recordar o Quan en Harry va trobar la Sally, que més enllà de la famosa escena de la Sally-Meg Ryan simulant un orgasme enmig d’un restaurant, té un final deliciós amb en Harry-Billy Cristal: “He vingut aquí aquesta nit perquè quan t’adones que vols passar la resta de la teva vida amb una persona, desitges que la resta de la teva vida comenci tan aviat com sigui possible.” Per gaudir del sentit de l’humor i la finesa d’aquesta escriptora, L’Altra Editorial acaba de publicar un recull d’articles seus, No me’n recordo de res, títol que encapçala el primer relat. “Fa anys que m’oblido de les coses –escriu–, com a mínim des dels trenta.” I no és que patís res greu de la memòria, tot i que apunta: “Una vegada vaig anar a una llibreria a comprar un llibre sobre l’Alzheimer i m’havia oblidat de com es deia.” Recorda que va conèixer l’Eleanor Roosevelt a la Casa Blanca. La idolatrava. Però no recorda res de la trobada. Només que es va perdre abans d’arribar-hi.

En aquest llibre, que va escriure ja molt malalta de la leucèmia de què va morir però no en va escriure mai, llista el que no trobarà a faltar (la pella seca, els sostenidors, les factures, la caiguda del dòlar, les taules rodones sobre les dones al cinema) i el que sí trobarà a faltar (els fills, la primavera, la tardor, llegir al llit, les rialles, sopar amb amics). També parla de la seva història d’amor amb el periodisme: “No sabia gaire sobre res i tenia una professió on no calia saber-ho. M’encantava la rapidesa. M’encantava que s’hi emboliqués el peix.”

Que bé ens aniria Nora Ephron per traduir amb cinisme i frivolitat intimitats com les de Santi Millán. Que bé ens va, però, tenir a Netflix una sèrie magnífica i imprescindible com Intimidad. Hi ha diàlegs brillants, però ara no me’n recordo.