Opinió

Keep calm

Germain & Freixanet

Poc després de gua­nyar el premi Nobel de Lite­ra­tura, Albert Camus va escriure una carta al senyor Louis Ger­main. Era el 19 de novem­bre de 1957. Havia estat el seu mes­tre, quan tenia nou anys, a Alger, i va ser gràcies a aquest home que Camus va acon­se­guir una beca que li va per­me­tre con­ti­nuar estu­di­ant. En la carta, més de trenta anys després d’aquell mes­tratge deci­siu, l’escrip­tor diu que “sense vós, sense aquesta mà afec­tu­osa que vau parar a l’infant pobre que jo era, sense el vos­tre ense­nya­ment i el vos­tre exem­ple, res de tot això no hau­ria succeït”. Camus no fa gaire cas dels honors que acaba de rebre i recalca l’agraïment, “per asse­gu­rar-vos que els vos­tres esforços i el tre­ball, el cor generós, con­ti­nuen ben vius en un dels col·legi­als que no ha dei­xat de ser el vos­tre alumne agraït”. Fran­cesc Frei­xa­net ha estat una mena de Louis Ger­main. Fa més de qua­ranta anys que ell, un jove mes­tre de Cama­rasa, va entrar al pro­jecte de l’escola Ton i Guida, als bar­ris del Ver­dum i Les Roque­tes. Va viure’n la recon­versió en cen­tre públic, que no va ser un procés fàcil i que es va con­so­li­dar gràcies a la tena­ci­tat dels mes­tres per con­ser­var una peda­go­gia activa en un entorn des­fa­vo­rit, a mig camí de l’ense­nya­ment i de l’acció social i política. Després, ha estat el direc­tor durant vint anys d’Anta­vi­ana, a Nou Bar­ris, hereva i con­ti­nu­a­dora d’aque­lla escola històrica fun­dada el 1962. Ara, Frei­xa­net s’ha jubi­lat i ha rebut un reco­nei­xe­ment emo­ci­o­nant. Només cal veure les imat­ges dels seus últims pas­sos pel cen­tre, envol­tat de la gent que ha esti­mat i dels estu­di­ants que el vene­ren, gene­ra­ci­ons que s’aple­guen en el comiat que es con­creta en una alzina plan­tada al patí. Una alzina que, com deia Miquel Pai­rolí, és “una sàvia estratègia de per­du­ra­bi­li­tat de la vida, de resistència a les lleis de les esta­ci­ons, al pas dels anys”. No podem saber si hi haurà cap Nobel entre els estu­di­ants d’Anta­vi­ana. En tot cas, això segur, tots recor­da­ran la mà afec­tu­osa, aquell “secret de llum” de la seva infan­tesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia