Lildami és aliment

Hi havia una vegada un terrassenc ben plantat i intel·ligent que es deia Damià Rodríguez. Graduat en enginyeria de disseny industrial, un bon dia va decidir que la música urbana li permetia expressar tot aquell ric món interior que tenia i que havia de compartir les seves creacions amb el públic: en Damià es va transformar en Lildami. Com tot artista honest, Lildami pinzella els seus temes, cantats en català, amb pop, electrònica, trap i rap, depenent del que li demana la cançó i no el mercat. Parlem del seu últim hit: Supermercat. Dies abans de la seva aparició a les principals plataformes (14 de juny), el músic d’ulleres de cor va anunciar que la cadena Bonpreu vendria uns cereals nous, de color fúcsia, els Lildamis. Centenars de fans van embogir: Lildami comestible! Era una idea deliciosa. Literalment. Ens havia avisat que sortien a la venda a les 20 h, i, tenint en compte que les botigues tanquen a les 20.30 h, va sonar una mica estrany. Però l’eufòria, com la d’un infant a la cavalcada dels Reis Mags, tapava la resta de detalls. Molta gent es va dirigir a buscar la seva capsa de cereals a l’hora prevista. El que realment sortia a les 20 h era el videoclip de la cançó, una meravella coral i acolorida amb companys i amics com ara Miki Núñez, Elena Gadel o Marc Clotet. Les xarxes es van encendre: dolguts, els fans es quedaven sense menjar uns Lildamis que des del principi havien estat un miratge. Però teníem una bona cançó d’amor, alegre, ballable, i la certesa que Lildami és un paio imaginatiu, una marca personal i algú a tenir molt en compte perquè alimenta l’ànima i la ment. Avui mateix fa el pregó de la festa major de Terrassa. Hi anem?