Un caramel enverinat per a ICV

Al xàfec que ha cai­gut aquests dies s'hi suma la tem­pesta política que, de nou, ha posat ICV en l'ull de la bata­lla política per la seva gestió al Depar­ta­ment d'Inte­rior. Aquest cop per les càrre­gues dels Mos­sos d'Esqua­dra en les mani­fes­ta­ci­ons dels anti-Bolo­nya del 18 de març pas­sat després que els desa­llot­ges­sin de l'edi­fici històric de la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Una polèmica més després de la par­ti­ci­pació del con­se­ller Joan Saura en la mani­fes­tació per la pau a Gaza, per la ins­tal·lació de càmeres a les comis­sa­ries de la poli­cia cata­lana... Si en el pri­mer tri­par­tit de Pas­qual Mara­gall, ERC estava en el punt de mira, en el de José Mon­ti­lla són els eco­so­ci­a­lis­tes, qüesti­o­nats des del pri­mer dia que van accep­tar coman­dar la segu­re­tat de Cata­lu­nya. Va ser un cara­mel enve­ri­nat del PSC després de veure com en l'ante­rior legis­la­tura només soci­a­lis­tes i repu­bli­cans –en menor mesura– acu­sa­ven el des­gast a les urnes i Ini­ci­a­tiva reco­llia, en forma de pujada, els fruits de tres anys de tur­bulències ali­e­nes amb una gestió que l'opo­sició, ridi­cu­lit­zant-la, limi­tava al bus de l'Esta­tut de Saura, a qui el mateix Josep-Lluís Carod-Rovira tit­llava de «hippy happy flowers». Quan va accep­tar Inte­rior, ICV era molt cons­ci­ent de les con­tra­dic­ci­ons que li cre­a­ria. Tenir aquesta car­tera supo­sava, per exem­ple, encar­re­gar-se de la segu­re­tat de les mani­fes­ta­ci­ons en què tra­di­ci­o­nal­ment par­ti­ci­pen els seus.

I mal­grat que no és cert, com sosté l'opo­sició des de fa dos anys, que un deter­mi­nat par­tit no pugui encar­re­gar-se d'una con­se­lle­ria, sí que ha de demos­trar que pot por­tar-la. I s'ha de gua­nyar la con­fiança d'aquells als qui comanda –ara molt qüesti­o­nada– i també dels ciu­ta­dans. Si aquests últims espe­ra­ven treure l'aigua clara de la com­pa­rei­xença de Saura, dimarts, al Par­la­ment, es devien empor­tar una decepció. Valo­rant que un con­se­ller doni detalls en la cam­bra cata­lana, no es pot que­dar aquí. Després de més de dues hores, en l'aire que­den pre­gun­tes com ara qui va donar l'ordre de car­re­gar el 18 de març, els motius pels quals es des­ti­tu­eix el direc­tor gene­ral de la Poli­cia, Rafael Olmos, o per què es deci­deix dei­xar vacant aquest càrrec, creat específica­ment per Ini­ci­a­tiva. No hi ha nove­tats sobre els fets més enllà que el con­se­ller rei­teri que l'actu­ació de la poli­cia cata­lana va ser des­pro­por­ci­o­nada en alguns casos. La resta, pim, pam, pum entre con­se­ller i opo­sició i entre opo­sició i con­se­ller. Com augu­ra­ven alguns a l'entrada, tot igual: plou sobre mullat.