“«Igualico que su agüelico»”

Coses de l’humor que allarga la vida o la fa viure amb més alegria. Els avis donen per a molt, o si no, que li ho preguntin al guionista Bernat Berrachina, vinculat a la més egrègia carraca del país, a la qual ha sabut treure bon suc. La història va començar el 10 de febrer del 2021 durant el programa La hora de la 1, de TVE, quan en el decurs d’una informació sobre els estudis a Gal·les de la primogènita del rei va sobreimpressionar el rètol: “Elionor se’n va d’Espanya com el seu avi.” Cessament fulminant per part dels administradors de la cadena pública: “M’han acomiadat com a l’avi de l’Elionor”, va tuitejar llavors, estirant el fil de la ironia. Ara el Tribunal Superior de Justícia de Madrid declara nul·la la sanció i obliga l’empresa a readmetre’l. Què hi diu ell? “La justícia em protegeix com a l’avi de l’Elionor.” Bé, potser en aquest punt es passa d’estufat, perquè l’avi ha deixat molt alt el pavelló de defraudador, comissionista i addicte als paradisos fiscals, i els jutges s’hi han hagut d’esforçar més per arribar allà mateix, això sí. Un avi que em fa pensar en l’Agamenón del Tío Vivo de l’editorial Bruguera, “un mozo mu espabilao”, el més simpàtic, bèstia i “honrao” del poble que sempre demanava “más alubias” a la seva àvia, tot un personatge també, amb el mocador al cap i acabant l’escena amb la frase “Igualico, igualico quel defunto de su agüelico”. S’ha de reconèixer que l’avi de l’Elionor sempre ha anat prim de ventre i mai ha menystingut “las alubias” del seu inviolable càrrec. I coses de l’humor com dèiem: l’agüelico de l’agüelico també se’n va anar a l’estranger.