L’aroma d’un acte de fe

La mort de José Luis Balbín ens recorda La clave i els apassionats col·loquis que de 1976 a 1985 van aportar pluralitat de perspectives sobre qüestions candents coma ara l’homosexualitat, la guerra civil, l’OTAN, l’Opus, la pena de mort, el negoci de la salut, els errors judicials, l’especulació urbanística, l’eutanàsia, la democràcia, la banca, el caciquisme, l’espionatge... Potser ara molt poca gent tindria interès en un programa que aspirava a generar consciència crítica i convidava experts solvents, avesats al raonament i no a l’insult, un autèntic homenatge a la intel·ligència dels espectadors. Ara vivim temps bastant deplorables en què sembla que la cridòria s’imposa al pensament i s’obre pas l’anomenada cultura de la cancel·lació, que consisteix a menystenir fins a l’abolició allò que no concorda amb el propi ideari. Un exemple (un de tants): la professora Joana Gallego havia d’impartir una classe dins del màster Gènere i comunicació, de la UAB, i fou boicotejada en protesta per la seva posició respecte a la llei trans. Tothom té llibertat d’assistir o no a una classe, però la qüestió és: per què no esforçar-se a plantar cara esmolant els propis arguments? Per què un desacord es percep com una ofensa o una agressió? Es reclamen espais segurs i em pregunto: de què? De la contaminació d’altres punts de vista? Fa l’efecte que es tem la interlocució i es busca crear bombolles d’afins addictes a les fogueres inquisitorials. Així retrocedim, les cancel·lacions retenen l’aroma inquietant dels actes de fe. Seria un bon tema per a La clave si la clau fos encara un bon debat.