1992-2022

Fa trenta anys les comarques gironines es van veure sacsejades amb la ràtzia contra el moviment independentista, que havia començat el 29 de juny amb la detenció d’una desena de persones a diversos punts dels Països Catalans, especialment de Catalunya i el País València. Una cacera d’independentistes que va sembrar la por arreu del territori. I és que la policia podia trucar a la portada de qualsevol activista independentista per endur-se’l. A les comarques gironines va començar a primera hora del matí del 4 de juliol de 1992 i es va allargar diversos dies. L’operació repressiva llançada arreu del territori dies abans de l’inici dels Jocs es va saldar amb 45 persones detingudes i més de seixanta encausades. El pretext era desmantellar Terra Lliure, que havia abandonat la lluita armada un any abans. El motiu real era la por de l’Estat que algú li aixafés l’oportunitat d’exhibir la seva modernització, símbol que havia deixat l’etapa de la dictadura. Anys d’endarreriment i reclusió. L’Estat tenia por que l’independentisme mostrés al món la realitat de Catalunya a través de campanyes com Freedom for Catalonia. La cacera va ser batejada com a “operació Garzón”, el nom del jutge que va dirigir-la, la imatge del qual des de fa uns quants anys alguns intenten blanquejar i fins i tot el presenten com a víctima d’una justícia polititzada, quan, precisament ell, el 1993 va deixar la judicatura per anar a les llistes del PSOE i després d’un any a la política va tornar a l’Audiencia Nacional. Trenta anys després d’aquella ràtzia la realitat de Catalunya no ha canviat. Persisteix la repressió, tenim exiliats, continua l’ofec econòmic i l’obsessió de l’Estat pel català.