El colló de frare ve tard

Potser és el canvi climàtic o potser no, però el temps està boig i estressa la flora. Se succeeixen estrambòtics fenòmens naturals provocats pel canvi climàtic que criden sobremanera l’atenció. Si comporten desgràcies personals com a la gelera de les Dolomites o a les inundacions d’Austràlia, el cap de setmana passat, és possible que aguanti un parell de telenotícies i en alguns casos tres, i més. Com hi ha una covid persistent, també hi ha un canvi climàtic persistent. Queda en un segon terme perquè no té cap dels ingredients que permeten ingressar als telenotícies, les xarxes o els diaris. Un exemple. El colló de frare arriba tard encara que molta gent no ho hagi percebut ni li interessi i que les xarxes no ho viralitzin i els mitjans no en vagin plens. No tindria lògica amb la calorada que ha fet, però és així. Dreta llei, sembla que s’hauria d’haver avançat com el veimar l’any passat. Però no. Tanta calor que ha fet i el colló de frare que molts anys està al pic per la revetlla de Sant Joan tot just hi és ara, el 8 de juliol, al pic de maduració. Ho dic amb coneixement de causa. En un marge de casa hi ha quatre pruners de colló de frare. No són arbres joves. Tots quatre ja hi eren, i ja eren grossets, quan vam comprar el tros fa més de vint-i-cinc anys. De moment es mantenen inalterables en el seu costum de llevar any sí, any no. Però arriben quan volen (o poden). És el que té l’estrès hídric. Torna boig tota la flora, i el colló de frare no se n’escapa.