Sant Pol de Farners

Gairebé coincidint amb el tradicional Aplec de Sant Pere Cercada, veïnat de Santa Coloma de Farners, en un altre municipi que també pertany al bisbat de Girona s’han desenvolupat les també tradicionals festes de Sant Pere, patró dels pescadors. Et parlo de Sant Pol, on tota hora és bona per treure a passejar el nom d’una associació cultural que fa una tasca extraordinària: A Tot Drap. Gràcies als seus membres, els santpolencs es troben en un procés molt dinàmic de recuperació del seu patrimoni mariner material i immaterial. Enguany ha estat una ocasió més perquè el poble assistís a un munt d’actes sobre aquest món de barcasses, xarxes, ormejos i suor salada.

Bé, un cop acotat el context, anem per feina i parlem dels protagonistes d’aquesta columna: una jove colomenca, Cristina Bosch, i un venerable santpolenc, Pere Sauleda. Ella, directora de l’Arxiu Municipal de Sant Pol de Mar, amb una capacitat d’organització gairebé algorítmica i revivificadora de la història dels avantpassats santpolencs; ell, documentalista, historiador afeccionat, fotògraf, compilador de milers de documents gràfics i escrits de la vida del seu poble. Un home que estima la seva gent com cap altre i per això no para de parlar-ne i escriure’n. Em permets, lector, l’acudit fàcil i poc etimològic? Podríem dir que si a Santa Coloma hi ha un Sant Pere Cercada, a Sant Pol de Mar hi ha un sant Pere cercador. Juntament amb el seu germà Jordi, ha fet una feinada més que meritosa: meritocràtica. En un país en què la majoria de dirigents naveguen en la desídia intel·lectual i en el menfotisme per la història local, en Sauleda s’ha dedicat a endreçar i preservar la memòria gràfica del seu poble amb un rigor de professional arxivístic. És una llàstima que aquella citació de Tibul sobre la parella que “en un desert són multitud” només es refereixi a temes amorosos i no als de treball. La Cristina Bosch i en Pere Sauleda —ells dos en el dia a dia i amb el germà Jordi a la rereguarda— formen un tàndem de treball insuperable. Sols en un desert, són un bosc, una sauleda, una frondosa capa de preservació de la memòria històrica d’aquest poble del Maresme. El columnista que escriu aquestes ratlles, colomenc i santpolenc, se sent orgullós d’una tan feliç compenetració de treball i ho celebra amb un toc... de ratafia!