Una por universal

L’altre dia, veient les notícies, un grup de dones d’entre 15 i 40 anys deien que el que més por els feia quan sortien de casa era que les violessin. No era una noia concreta amb males experiències qui ho deia: eren absolutament totes les dones entrevistades. Totes. Sense excepció. Una por universal que –malgrat les lleis de merda inútils que encara premien els botxins– segueix paralitzant mitja humanitat a l’hora d’anar a sopar, al cinema, a un concert o a fer una volta perquè et ve de gust però no tens la seguretat de tornar a casa sense que un o més tarats et fotin la vida enlaire o se’t carreguin directament i et deixin tirada en un marge perquè les guineus de la zona se t’esmorzin l’endemà. Unes dades d’interès: a l’Estat es denuncien sis violacions al dia, o sigui una cada quatre hores. Però la violència sexual, com a pandèmia mundial que és, també és que et palpin el cul a l’autobús, que t’assetgin amb porcades a les xarxes, que t’insinuïn que portes la faldilla massa curta o que vulguin reproduir el que han vist en el porno, la pitjor educació sexual. Perquè es diu que, des de sempre, la dona actua perquè l’ataquin: un gest, una paraula, un escot. No. El que importa és que ella no vol i l’agressor viola la llibertat sexual de la víctima ignorant aquest no. Els jutges, mancats de sensibilitat i de neurones, encara escanyen la dona i fan preguntes demencials del tipus: “Vostè gaudia mentre la penetraven contra la seva voluntat?” Sisplau, prou. La justícia, com bona part de la societat, és masclista: “Estem fins als ovaris de tants collons”, deia una pancarta en una manifestació feminista. Doncs això.