Que aixequi la tapa

No tindríem prou espai a les pàgines d’aquest diari per explicar a l’advocat general de la UE tots els casos que demostren que el sistema judicial espanyol té “deficiències sistèmiques i generalitzades” que haurien vulnerat la presumpció d’innocència dels exiliats. Ja s’entén que l’advocat del tribunal europeu que diu que Bèlgica hauria hagut d’acceptar les euroordres no coneix la policia patriòtica ni esmorza cada dia amb els àudios de Villarejo explicant entre rialles a un jutge que ha fabricat proves falses contra un líder polític. Potser tampoc no està al cas que l’Estat espia la dissidència política, la deté, l’intenta arruïnar a través d’un Pseudotribunal de Comptes, l’empresona i la condemna a més de cent anys de presó en un judici qüestionat pel grup de detencions arbitràries de l’ONU i Amnistia Internacional. Hauríem d’explicar a Jean Richard de la Tour que a Catalunya hi ha 4.200 represaliats per haver defensat l’autodeterminació, persones acusades falsament de terrorisme com els CDR i Tamara Carrasco. Si vol saber què passa a Espanya només cal que aixequi la tapa de la claveguera de l’Estat i ensumi. Si no és, és clar, que en el fons no hi hagi falta d’informació sinó la constatació d’una altra cosa: que la UE no pot qüestionar el poder judicial d’un estat membre.