Allò que més ens importa

Ara que rebem un bombardeig de notícies que fan venir ganes de plorar a llàgrima viva i no frenar fins que les granotes criïn pèls, potser és un bon moment per repassar mentalment aquelles petites coses que ens fan feliços i que són, sortosament, combustible per sobreviure a tanta desgràcia. He fet la meva tria i aquest n’és el resultat: les abraçades que arriben quan menys les reclames però més t’alimenten; les cures d’una germana petita que sovint exerceix de germana gran; les amistats que estan disposades sempre per llepar-te les ferides; les cicatrius –les que salten a la vista i les que no– que et recorden que allò que feia mal pertany al passat; els t’estimo mig furtius d’una filla preadolescent que al carrer et vol a quilòmetres de distància; els dibuixos plens de cors i missatges bonics d’un fill petit que encara no sap que en breu et voldrà a quilòmetres de distància; les tiretes que la mare sempre du a la butxaca; els sucs de taronja del pare que amaguen la vitamina de la polpa malgrat que ell mira de fer-nos creure, dècades després, que els ha passat pel colador; els elogis de qui et veu preciosa el dia que tu només et veus com una burda còpia d’un quadre de Picasso; els cafès amb llet de qui sap quina és la temperatura a la qual t’agraden els cafès amb llet però també quina és la temperatura a la qual millor respires; les migas que l’abuelita Isabel fa per a cinc persones però on n’hi poden menjar vint-i-cinc; les converses pausades amb gent que pensa molt diferent; els aprenentatges majúsculs que es treuen d’aquestes converses; la música a tot drap que et retorna a l’adolescència; les històries de ficció que et remouen per dins i per fora; les moixaines dels companys de feina que t’ajuden a conviure amb els desencerts; la trucada de qui es nega a felicitar-te per l’aniversari a través de les xarxes; la trucada de qui només vol saber com estàs; les patates braves en una terrassa davant del mar; els lectors que s’entretenen uns minuts a descobrir què em fa sentir afortunada.

I a tu, què et fa feliç?