El PP fa molt ben fet

No es pot dir que el PP n’hagi tret gaire res, del circ de Josep Bou, i per això el que hauria estat estrany és que l’hagués mantingut com a candidat a l’alcaldia de Barcelona. Els independents no sempre fracassen dins dels partits per culpa de les estructures dels partits. N’hi ha que ells solets en fan prou perquè representen a la perfecció la quinta essència del ridícul. Encara no tinc clara la llista de motius que el PP tenia per defenestrar Pablo Casado, però qui va seleccionar personalment, a dit i contra el parer de l’organització local, un personatge tan nociu i tòxic com Josep Bou, devia ser tan perill públic com el mateix Bou. El PP fa molt ben fet de no presentar-lo a les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona. Aquest home és textualment, i amb tota l’extensió de la paraula, que diria l’àvia Neus, un impresentable. No ha aportat res (a banda de la suposada existència que volia encarnar d’una Catalunya espanyola tan catalana com la que més) i podia anar pitjor. Hauria anat tot pitjor, com s’ha vist amb el tema del cotxe. Les ocurrències sense cap gràcia d’aquest home haurien entrat en una deriva molt perillosa. Qualsevol caçador novell sap que el senglar es torna perillós quan està ferit i se sent acorralat. Així estava Josep Bou. Havia desembarcat a la política per satisfer l’immens ego i regar el seu florit narcisisme i ha collit cabassats de ridícul. El PP fa molt ben fet. “Cosa dolenta, fora del ventre.”