Lluny dels psiquiàtrics

El Departament de Salut va presentar la setmana passada el projecte per reduir els ingressos de llarga estada als hospitals psiquiàtrics de Catalunya i reintroduir els usuaris al seu entorn natural. L’objectiu és ajudar-los a recuperar la seva autonomia i la vida en comunitat. En aquests moments, hi ha 2.300 persones ingressades en centres psiquiàtrics. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va reconèixer que hi ha un “deute històric” amb aquestes persones i es va referir al desenvolupament del projecte com un “imperatiu ètic”. I a Catalunya, si es tracta de buscar referents en la desinstitucionalització de persones amb trastorns mentals greus, no cal gratar en l’experiència d’altres països europeus, només cal girar la mirada cap a Salt, on fa gairebé 20 anys que es van tancar les portes de l’antic psiquiàtric.

La col·locació de la primera pedra del parc hospitalari Martí i Julià de Salt, el 31 d’octubre del 1998, va representar el tret de sortida de l’inici d’aquest procés que va culminar l’any 2004, amb l’obertura del nou hospital Santa Caterina en aquest recinte. El 2004, ja s’havien externalitzat 75 pacients, 20 dels quals a pisos amb suport, 30 a residències per a persones amb trastorn mental greu i 5 per a gent gran, i 20 pacients a serveis sociosanitaris i de psicogeriatria. En canvi, es va respectar la preferència de 24 residents de no sortir de l’hospital.

Aquesta transformació va ser possible gràcies a la implicació i la complicitat de tothom, des de l’administració fins als professionals, amb la col·laboració del conjunt de la societat gironina. Es va anar a l’una i amb un total convenciment. Entitats com la Fundació Support i Drissa van formar part de la xarxa necessària per procurar l’acompanyament social i econòmic a les persones amb trastorns mentals. Amb motiu de la presentació del projecte d’abast català, Cristina Gisbert, cap del servei de rehabilitació psiquiàtrica de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), va declarar que “viure en un hospital no ha de ser cap opció per a ningú i les persones amb trastorn de salut mental sever no són diferents”. Gisbert va destacar la importància de canviar la visió de les persones ingressades i dels professionals cap a una visió més guaridora: “Hem de generar expectatives que aquestes persones milloraran.”