Atletes, ascensors i Cuyàs

Ara que tot­hom parla dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona, tots els peri­o­dis­tes que vam pas­sar per la redacció d’El Punt al Maresme no podem dei­xar de recor­dar el peri­o­dista i amic Manuel Cuyàs. L’any 92, abans de ser direc­tor de l’edició del Maresme i d’omplir de pers­picàcia durant tants anys la columna de la con­tra­por­tada i dife­rents espais d’opinió d’aquest diari, Manuel Cuyàs va ser l’encar­re­gat de pro­gra­mar la fil­mo­gra­fia que s’eme­tia pel canal intern de tele­visió de la Vila Olímpica. Això, traduït en plata, vol dir que deci­dia les pel·lícules que mira­ven els atle­tes. Posar-se al cap d’atle­tes de tot el món per ofe­rir-los una pro­gra­mació ade­quada era una gran res­pon­sa­bi­li­tat. Un dia, Cuyàs va par­ti­ci­par en una reunió en una planta molt alta de l’hotel Arts i, sor­tint de la reunió, puja a l’ascen­sor i dar­rere seu hi puja un jove negre molt i molt alt. Fan tot el tra­jecte fins al vestíbul i quan arri­ben a baix s’obren les por­tes, els flai­xos de les càmeres els enllu­er­nen i una munió de micròfons avan­cen cap a ells.

–Però què he fet?–, es pre­gunta Cuyàs.

–Manel! Vas fer un tra­jecte en soli­tari amb el juga­dor de bàsquet [Mic­hael Jor­dan] més cotit­zat de la història i no li vas dir ni bon dia.

...Esti­mat Cuyàs!