Articles

Ah, bé. Exprimer ministre japonès

De tu a tu

Un tsu­nami polític ha sac­se­jat el Japó, i nosal­tres tan fres­cos, com si tot ple­gat passés a l’est de la Cot­xin­xina.

Resulta que tu, Shinzo Abe, que encara no por­ta­ves ni un any al poder, has dimi­tit per sor­presa. Al país del món dels tele­notícies més pre­vi­si­bles. Sem­bla que tenies una crisi de salut, pro­vo­cada pel ritme dels dar­rers temps: un camí de roses ple d’escàndols finan­cers, dimis­si­ons de col·labo­ra­dors i algun minis­tre suïcidat.

Bah, poca cosa. Els ana­lis­tes asse­gu­ren que havies tibat massa la corda. Essent el pri­mer man­da­tari nas­cut després d’Hiros­hima, recla­ma­ves el retorn de l’orgull naci­o­nal i el rear­ma­ment, moral i mili­tar, del País del Sol Ixent. Nega­ves els abu­sos come­sos durant la Segona Guerra Mun­dial, tot enfron­tant-te amb la premsa –que t’acu­sava de cen­sura–, però asse­gu­rant-te el suport de les grans cor­po­ra­ci­ons, que es veu que durant el con­flicte mun­dial van apro­fi­tar per enviar de colònies un gra­pat de mili­ons d’asiàtics en règim de tre­balls forçats.

Bus­ca­ves un lloc al sol entre el tigre econòmic xinès i el bori­not nuclear nord-coreà. Res a des­ta­car, diguéssim; un samu­rai pròdig que pre­te­nia recu­pe­rar el sabre més poderós d’Ori­ent. Un nega­ci­o­nista que ofe­ria als seus votants d’obli­dar la culpa històrica. Una revo­lució política estron­cada a la ter­cera fàbrica del món.

I nosal­tres girem full amb un Ah, bé indi­fe­rent. Algun dia ens tro­ba­rem Gen­guis Khan al llit i li farem un petó de bona nit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.