Carta blanca als estats nuclears?

La Carta de les Nacions Unides signada el 1945 estableix que tots els estats membres són igualment sobirans. Prohibeix l’agressió i el recurs a la força en les relacions entre estats, excepte en cas de defensa pròpia. El sistema de seguretat col·lectiva que crea recau sota la responsabilitat primària del Consell de Seguretat de l’ONU, on, per cert, Rússia i la Xina tenen dret a veto en comptar-se entre els cinc membres permanents. Els altres són els Estats Units, el Regne Unit i França.

Avui, l’ordre mundial sorgit de la II Guerra Mundial ens apareix com a obsolet i totalment superat. És clar que no tots els estats són iguals! Rússia –i abans la Unió Soviètica– ha envaït i ha violat impunement la sobirania de multitud de països. Els Estats Units, Déu n’hi do també. En l’actualitat, la Xina s’embarca en el militarisme i amenaça el sud-est asiàtic. El dret a veto els fa d’escut diplomàtic. Fins a cert punt. L’imperialisme rus desfermat contra Ucraïna és tan descarnat que ha forçat la comunitat internacional a plantar-hi cara. Però massa països del món encara es miren des de la barrera l’estricte règim de sancions imposat per Occident. L’Índia i la Xina han multiplicat les seves importacions energètiques de Rússia el 2022. Quina bicoca! O no?

Aturar l’expansionisme rus que tant desestabilitza el món concerneix tothom, no només Occident. Si les potències nuclears poden obviar les regles de l’ordre internacional i envair i annexionar-se els seus veïns quan els abelleixi no hi haurà seguretat física ni alimentària. Prenguem el crucial subministrament mundial de cereals i fertilitzants com a exemple. L’ONU i Turquia s’escarrassen per desbloquejar-lo, i acte seguit Putin bombardeja el port ucraïnès d’Odessa.

El món no vol tornar a la llei de la selva en les relacions internacionals que tants milions de morts ha causat a la humanitat. Tanmateix, a part de la irreductible i victimitzada Ucraïna, és Occident qui es carrega a l’esquena la tasca de frenar el megalòman rus. Ho fa a mitges i amb molta por, perquè el Kremlin disposa de bombes atòmiques. La crua realitat és que, a qui disposa de botó nuclear se li apliquen altres regles de la guerra, com poden corroborar Sèrbia, l’Iraq i Líbia. Són casos de dictadures no nuclears que han vulnerat les normes de l’ordre internacional i se’ls ha castigat sense miraments.

Occident no hauria d’emprendre en solitari la confrontació amb Putin. Com més serem a escanyar la seva maquinària de guerra, abans acabarem. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ens demana que disminuïm el consum de gas un 15%. Si Putin ens tanca l’aixeta del tot, la reducció passarà a ser obligatòria.

La invasió d’Ucraïna ens ha obert en sec els ulls quant a la nostra dependència del Kremlin i, de retruc, de la Xina, i aquesta és de molt més abast. Beijing disposa del segon exèrcit més poderós del món rere els Estats Units, i el més nombrós, amb més de 2 milions de personal actiu. Les contínues provocacions militars del règim pseudocomunista xinès a la independent i democràtica illa de Taiwan, de només 21 milions d’habitants, la converteixen en una seriosa amenaça per a la seguretat mundial. El dictador xinès, Xi Jinping, incompleix l’acord amb el Regne Unit de retorn de Hong Kong que havia de garantir les llibertats polítiques i econòmiques al hub financer asiàtic fins al 2047. A tot això, el futur ambaixador de la Unió Europea a Beijing, l’espanyol Jorge Toledo, ha causat un conflicte diplomàtic amb Taiwan en defensar la seva reunificació pacífica amb la Xina. Els taiwanesos han hagut de recordar a la UE que tenen dret a l’autodeterminació i que només el poble de Taiwan pot decidir el seu futur. No és cap sorpresa que això, a un espanyol, li costi d’entendre.

Violar les normes internacionals no surt de franc, ni tan sols a les potències nuclears. La resposta occidental a Putin és un avís a les vel·leïtats militaristes de la Xina. De moment, està funcionant. Gràcies als Estats Units, que subministren més i millors armes a Ucraïna que tota la resta d’Europa junta. El president Biden ha advertit que els Estats Units defensaran Taiwan si la Xina l’ataca militarment, mentre que Europa roman en silenci. Déu beneeixi Amèrica!