Protegir el litoral, finalment

El periodista Andrés Rubio, durant vint anys responsable del suplement El Viajero a El País, ha publicat el molt reconmanable llibre España fea (Debate), en el qual repassa fil per randa les barbaritats comeses sobre el patrimoni espanyol (tant l’arquitectònic com el paisatgístic) des del final de la dictadura fins a l’actualitat, tant a la costa com a l'interior. Tot plegat, afirma Rubio, conseqüència “d’un passat totalitari que la democràcia no ha sabut arreglar”, amb la complicitat de “polítics i promotors ignorants i corruptes”, davant el “silenci d’un gremi desmobilitzat, el de l’arquitectura,” i la indiferència d’intel·lectuals i periodistes. No es poden dir les coses més altes i clares.

Rubio posa com a exemple la bona feina del Conservatoire du Littoral de França, que, des del 1975, ha salvat 213.000 hectàrees de costa. Creat durant la presidència conservadora de Giscard d’Estaing, quan li van preguntar què en faria dels terrenys salvats, va respondre: “Naturalment, res.” Un compromís democràtic que al fallit Estat espanyol no es veu per enlloc.

El periodista va ser divendres a Girona en una jornada organitzada per SOS Costa Brava per tractar, justament, sobre la creació del Conservatori del Litoral de Catalunya. L’entitat ecologista i experts com la biòloga Purificació Canals membre del consell científic de la institució francesa, hi van defensar la necessitat que el Conservatori no es “dilueixi” en la futura Agència de la Natura de Catalunya que, com el primer, també s'ha de crear per mandat del Parlament. Els representants del govern, en canvi, van mostrar-se partidaris de tenir una estructura “eficient” i “duradora” i que tingui en compte tot el país. 

Tots van coincidir, però, en la necessitat d’actuar de manera urgent. Els tres plans directors del govern català, –Pirineu, Costa Brava i de Malgrat al Delta de l’Ebre–, aquest últim presentat la setmana passada, han servit per paralitzar molts projectes, però els “promotors ignorants i corruptes” que esmenta Rubio no s’aturen. Sobretot perquè continuen tenint l’empara de molts planejaments nascuts durant la dictadura i la complicitat constant de molts polítics.