No, la verola del mico no és cosa de gais

Prou estigmatitzar. Prou! El virus de la verola del mico no distingeix si una persona és homosexual o heterosexual. És un virus, senyores i senyors, un fragment d’ADN o d’ARN recobert per una capa de proteïna, i evidentment no té capacitat de conèixer l’orientació sexual de ningú. I no té res a veure amb el VIH, ni amb la malaltia de la sida. És cert que els primers vacunats han estat precisament els seropositius de VIH, però simplement perquè el seu sistema immunitari està més compromès que el de la resta. També s’han destinats vacunes a persones que poden tenir més risc de contagiar-se, dones i homes, perquè mantenen relaciones sexuals amb moltes parelles. Però, alerta, aquest virus no es considera, com a mínim fins ara, de transmissió sexual. Es pot encomanar tant tenint sexe com compartint tovallola. El problema, com sempre, és de mala comunicació. El fet que els primers casos s’hagin detectat en entorns de pràctiques homosexuals ha estat suficient per disparar els prejudicis, sense cap base científica. Sembla que amb les lliçons apreses amb el VIH ja hauríem de tenir clar que no s’ha de parlar de col·lectius de risc sinó de pràctiques de risc. Amb el que se sap de moment sobre el virus, pot resultar tan arriscat practicar sexe amb un desconegut com obrir la porta del metro. Potser el que caldria, primer de tot, és recuperar l’hàbit del gel higienitzant, que ja gairebé ningú fa servir.