Portbou i Cervera (1)
La companyia francesa SNCF ha decidit que els seus trens només arribin fins a Cervera de la Marenda, davant l’exigència d’ADIF que obliga els maquinistes a parlar castellà nivell B1. Els viatgers que volen arribar fins a Portbou ho han de fer en bus, llevat que hi hagi un maquinista bilingüe. L’operadora espanyola manté els trens fins a Cervera i han habilitat un auxiliar de conducció que sàpiga francès. Aquesta nova picabaralla entre gestors dels dos estats s’afegeix a la decisió unilateral de la Prefectura francesa d’impedir el pas de vehicles al coll de Banyuls i de la Manrella, quan segons el tractat de Schengen la lliure circulació de persones és vigent des de 1995. Tant a Cervera com a Portbou hi ha dues magnífiques estacions avui gairebé inoperants. La construcció del TGV va ser l’inici d’una mort anunciada. La primera vegada que hi vaig passar, en els anys setanta, l’estació de Portbou era un autèntic viver de persones anant amunt i avall i a vegades havies d’esperar hores i hores per poder fer el canvi de tren per anar cap a Cervera o cap a Figueres. Per decisions absurdes, la via del tren convencional de l’Estat espanyol és més ample que l’estàndard europeu. Els arguments eren defensius i també econòmics, però avui la connexió entre Portbou i Cervera és totalment secundària per tren i també per carretera on, això sí, encara hi ha l’edifici destarotat del que havia estat la duana. L’AP-7 i el TAV canalitzen gairebé tot el trànsit i sorprèn la intransigència de l’administració francesa de mantenir bloquejats els passos transfronterers de Banyuls i la Manrella, en contra de l’opinió dels pobles i els veïns del nord i del sud. Ho van tancar amb l’excusa de la lluita antiterrorista i la immigració il·legal i ho van fer amb pedres com si poguessin ser un obstacle per qui tingui males intencions, però els pagesos i els veïns d’Espolla o de Banyuls es troben amb el pas obstruït. És un disbarat més d’una política europea que ens havia generat moltes il·lusions i que ens està omplint de frustracions. Tornant a la frontera ferroviària entre Cervera i Portbou, s’està perjudicant i de manera molt greu la potencialitat del transport per tren per la via tradicional al mateix temps que s’està condemnant els dos pobles a l’ostracisme. Ara bé, sempre hi ha un espai per a l’esperança i en un altre article parlarem del renascut hotel Belvedere du Rayon Vert de Cervera.
