Compartir en lloc de comprar (cotxes)

El mes de juliol sol ser un mes bo en la venda de cotxes. Però, si es miren les dades dels últims anys, la situació és reveladora d’un descens accelerat. El mes de juliol del 2019 es van matricular a Catalunya 19.589 vehicles. El del 2020 no van arribar als 17.000. L’any passat la caiguda del juliol va ser més acusada, amb 10.839 matriculacions. I enguany només s’ha arribat a 9.013. El sector ho atribueix a la incertesa econòmica de cara a la tardor i el problema d’abastiment dels microxips, que fa que hagis d’esperar fins a mig any per rebre el cotxe. La crisi del sector automobilístic pot afectar moltes feines i moltes famílies. Més enllà del context energètic i l’encariment dels combustibles, es detecta entre els joves menys interès per ser propietaris d’un vehicle. En la majoria dels casos perquè no s’ho poden permetre, especialment si viuen en una ciutat (encara que el puguis pagar, on el col·loques?). Però també per més consciència ambiental i perquè estan més oberts a iniciatives que impliquen compartir. Comença a quedar enrere la idea de comprar el cotxe com a cerimònia de pas a l’edat adulta, considerar-lo com una extensió de la pròpia família o com un símbol de llibertat o d’estatus. Molts ja el veuen com una simple eina que es pot llogar o compartir quan cal. Potser s’haurien de promoure formes de lloguer compartit i ajudar, així, a descongestionar vies urbanes i carreteres, en espera que algú es decideixi d’una vegada a planificar un sistema de transport públic decent, que és la millor opció d’un futur sostenible.