Massa Llambilles a Catalunya

Hi ha un petit poble entre Quart i Cassà de la Selva que es diu Llambilles. És petitet, travessat pel carril bici que va cap a la Costa Brava, amb uns espais naturals preciosos i amb una tranquil·litat envejable. Probablement no el coneixeran si no és que van de la Costa Brava en direcció a Girona o al revés. Si tenen la mala sort d’haver de fer aquest trajecte, sabran on és Llambilles. I en diran penjaments. No del poble en si mateix, però sí del semàfor que regula el trànsit per la carretera general que el creua. El suplici de Llambilles en diuen. Les cues que arriben fins a la zona esportiva de Quart i cap a l’entrada de la variant de Cassà són el pa de cada dia i no només dels caps de setmana. Fa anys que la problemàtica es coneix, s’han provat diverses solucions però el desastre continua sent el mateix.

Hi ha massa Llambilles a Catalunya. Encreuaments perillosos, rotondes que no engoleixen el trànsit, carreteres estretes o semàfors que són un destorb per permetre que els pobres veïns puguin incorporar-se amb dignitat. Sovint des de Catalunya ens queixem que l’Estat pensa des de Madrid, però a Catalunya passa exactament el mateix. Només s’ha de canviar Madrid per Barcelona. Les infraestructures al país es plantegen sovint d’una forma radial que deixa al marge el territori per on passen. Un exemple claríssim d’això és que pots anar des del centre de Barcelona fins a Palamós, per exemple, passant per una autovia o una autopista lliure de peatge. Per anar des de Girona a Palamós has de passar per una carretera estreta, sobrecarregada i que passa per Llambilles. És només un cas. A Catalunya n’hi ha desenes més. Municipis que fa anys que esperen una variant o carreteres que s’han de desdoblar. I només fan això: esperar.

Si des de la Generalitat queden esmaperduts quan veuen les balances fiscals espanyoles, la mateixa cara d’idiota ens queda als de comarques quan comparem la inversió que rep la capital de Catalunya –res a dir-ne– amb la que obté la resta del territori.