Què prens, Iceta?

Sàpigues, Miquel Iceta, que som més de dos mili­ons de cata­lans els que no volem aquesta Cons­ti­tució, que ens la rebufa la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’Espa­nya i que tenir un regne com a forma d’estat al segle XXI i amb per­so­nat­ges com els Bor­bons, ens posa pell de gallina. Com s’arre­gla això? De veri­tat creus que, si anar con­tra la Cons­ti­tució i la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’Espa­nya és delicte, així solu­ci­o­neu res? És aquesta l’agenda de diàleg i retro­ba­ment? No sé què et prens, Miquel! Què t’ha alte­rat com t’ha alte­rat el sen­tit comú que Déu nos do i que a vega­des has mos­trat? Val la pena rebre­gar-se l’ente­ni­ment com te’l rebre­gues per un minis­teri espa­nyol de Cul­tura i Esports? Dir que anar con­tra la Cons­ti­tució és delicte és tant com dir que el pen­sa­ment lliure és delicte! I dir que anar con­tra la inte­gri­tat ter­ri­to­rial d’un estat modern és delicte és tan ridícul com el “Cau­di­llo por la g. de Dios” de les mone­des fran­quis­tes. Pen­sava que amb l’estre­bada de Sánchez (“No hi ha majo­ria per refor­mar el delicte de sedició al Codi Penal”) i els repics d’esque­lle­rincs de la Robles (“Les refor­mes legis­la­ti­ves no s’han de fer en calent ni per casos con­crets”) ja havíeu por­tat els socis del govern més pro­gres­sista de la història a la màxima quota de ridícul en aquesta matèria. Però no. Fal­ta­ves tu. “Ha de ser delicte.” Què prens, Iceta, per dir-les així? No tant pel que dius, que ja entenc que el guió és el guió. Què et prens perquè no et cai­gui la cara de ver­go­nya?