El dret a la veritat

La veritat fa mal. Molt de mal. Avui fa cinc anys dels atemptats a la rambla de Barcelona i Cambrils que van posar contra les cordes la policia catalana i tota la societat. Avui fa cinc anys d’un dia que no hauria d’haver existit. Tenia la policia suficient informació per aturar els atemptats? Responia tot a un altre pla que no va sortir com s’havia previst? En cinc anys no s’han trobat respostes a aquestes preguntes. Ni tan sols s’han concretat certeses sobre l’imam de Ripoll que suposadament va ser el cervell d’una operació estroncada per l’atzar. Les víctimes dels atemptats encara no saben del cert si l’imam va morir en l’explosió de Cambrils o si aquesta història no és més que una elucubració sense proves que permet tancar el cas en fals. On són les seves restes? Qui les ha reclamat? Com es van fer les proves d’ADN per part dels forenses del Marroc que hi van intervenir? Quina era la relació de l’imam amb la policia espanyola?

Quan hi ha tantes preguntes sense resposta és fàcil pensar que no hi ha voluntat de contestar-les i és, precisament això, pel que lluiten les famílies de les víctimes que, any rere any, insisteixen a recordar la falta de suport per part d’una justícia injusta quan no dona prioritat al dret a la veritat.