Coi de gavatxos!

Tornaven els Sánchez (en Castejón i en Llibre) la mar de cofois de les vacances o hi feien una aturada tècnica per atendre mitjans. Contents i estirats. Alemanya reclama que es reprenguin les obres del MidCat que dormen el somni dels justos a Hostalric. La UE el va trobar, en aquell moment, un projecte car, poc productiu i d’escassa sostenibilitat mediambiental. “Esperem veure acomplert en poc temps aquest somni.” Així li fotia pel tros el cap de govern dels espanyols sense tallar-se ni un pèl. Aquest somni, tu! La ministra Teresa Ribera hi afegia excitació amb els calendaris. “Això ho tenim enllestit d’aquí a set o vuit mesos.” Sánchez Llibre, vident ell, descartava que demanant-ho el canceller alemany Olaf Scholz, els francesos obstaculitzessin la proposta. El conseller Giró havia avisat. No seria una solució “ni fàcil ni ràpida”. I no veia que els francesos ho trobessin prioritari. “Seria magnífic, però hauríem de tocar de peus a terra.” No hi feia sang, se suposa, perquè entre altres coses el president Aragonès i la consellera Alsina també inflaven veles i aprofitaven la coincidència amb Scholz: “Vam ser els primers a reclamar el rellançament del MidCat”, recordaven. Però vet aquí (Coi de gavatxos!) que en contesta al nostre corresponsal a París, Vicenç Batalla, el Ministeri francès de Transició Energètica els ho fot, com deia l’àvia Neus, musics i verra, tot per terra! El somni compartit de catalans i espanyols, a Can Pistraus!