Maltractament, també sense ‘montera’

Aquest any coincideix amb el desè aniversari de l’entrada en vigor, a Catalunya, de la prohibició de les curses de braus. La fi d’aquest mètode de maltractament animal disfressat de festa nacional arribava mesos després que al Parlament es votés, el juliol del 2010, una ILP que exigia posar fi a aquesta pèrfida tradició. ERC i ICV es van mostrar partidaris de prohibir la festa, mentre que el PP i Cs es van situar en el bàndol contrari de la batalla. El PSC i CiU, sense una posició unitària, van donar llibertat de vot als seus diputats, i els convergents van ser els que van decantar la balança. El 2010, recordem-ho, també és l’any en què se situa el punt de partida dels temps convulsos arran de la sentència del TC contra l’Estatut i d’aquí va néixer l’esforç de l’aleshores president de la Generalitat, el socialista José Montilla, d’apartar el debat sobre els bous del terreny identitari. Se’ns va vendre que només imperava la voluntat de protegir els animals. I diria que va colar. Han transcorregut 12 anys d’aquella aprovació històrica i, si bé és cert que Catalunya no ha tornat a veure cap persona vestida de torero practicant l’estocada final, és igual de veritat que el maltractament als bous continua formant part de les tradicions del país. Els braus pateixen tant si el seu botxí du montera com si llueix barretina. En canvi, el president Aragonès ha deixat clar que no serà ell qui prohibeixi els correbous. Em costa creure que estiguem davant el mateix Aragonès que el 2010, sent diputat, va contribuir a l’abolició de les curses de braus. Al final serà cert que, lamentablement, tot es redueix a una qüestió de banderes.