La barrera

Myspainvisa.com és una pàgina web dirigida als angloparlants acabalats que volen viure a l’Estat espanyol; s’hi acaba de publicar un article llarg sobre l’estat del costat: Andorra. L’autor/a es desfà en elogis sobre el sisè país més petit d’Europa: els andorrans són molt amables, els impostos són baixos, el sistema sanitari és excel·lent, el paisatge és bellíssim, etc. Només hi ha un desavantatge: la llengua oficial. I cito: “La llengua catalana és difícil d’aprendre. Només 10 milions la parlen arreu del món, d’aquí que costa tant aprendre-la... Aquesta barrera lingüística pot ser un repte a l’hora de buscar una escola òptima per al teu nen.” A veure. Per començar, si ja saps italià, castellà, portuguès o francès –o dues o tres d’aquestes llengües–, aprendre el català és bufar i fer ampolles. Entre els idiomes europeus que tenen 10 milions de parlants o menys, hi ha el finlandès, el suec, el lituà i el txec –tots ben oficials als països respectius– i no crec que siguin més fàcils d’aprendre que la llengua de Lluís Llach. De fet, la idea que qualsevol idioma relativament petit és una barrera –una mena de hàndicap– està força estesa entre els angloparlants nadius, que sovint no entenen per què la resta del món no llença els propis vernacles a la paperera i es concentra a aprendre el mateix anglès (un idioma classificat pel lingüista neerlandès Gaston Dorren com un dels més difícils del món a causa de la seva ortografia totalment il·lògica i una immensa varietat dialectal). A més a més, segons Julia Sallabank, experta en la revitalització d’idiomes a la Universitat de Londres, si una comunitat qualsevol perd el seu propi idioma, per petit que sigui, els seus membres perdran part del seu benestar físic i mental. Anava a suggerir que els de myspainvisa.com ho apuntessin, això, tot oblidant que no poden ni llegir aquest article, de tan dificultós que el deuen trobar.