Català i llengües globals

A les Illes està molt estesa la combinació de llengües en una mateixa conversa. Tant és així que una mare li pot dir al seu fill que “els policies treballen per ajudar els nens i nos protegen”. Així mateix ho vaig sentir fa uns dies en un carrer de Sóller. No és cap raresa. La gent parla així. Mig en català i mig en castellà i, en els últims anys, la immigració dels països nòrdics ha incorporat l’anglès a les converses de manera habitual. La llengua internacional s’imposa com la llengua d’ús i comunicació habitual entre els habitants d’aquestes comunitats internacionals. En molts casos, aquests habitants no necessiten parlar res més que anglès i la seva llengua per poder viure i conviure a les Illes. Es relacionen amb gent del seu lloc d’origen i quan van a comprar, es troben amb els veïns o assisteixen a un espectacle es comuniquen en anglès.

El fet que una nova llengua forta s’incorpori com a llengua d’ús al carrer ens fa més competents en aquesta llengua internacional, però no podem negar que provocarà no només canvis en l’ús del català al carrer, sinó també en la manera com els habitants de les Illes interpretaran la realitat que els envolta. La globalització ens obre noves finestres d’oportunitat, però ens obliga a fer front a noves responsabilitats.