Una peça agrària clau per al present

Ser membre del grup de custòdia agrària de la Iaeden (entitat ecologista de l’Alt Empordà) m’ha permès conèixer la feina incansable que fan els pagesos en diverses finques de l’Empordà i la cura que tenen del territori i la seva biodiversitat. Com tots sabem, la pagesia és una peça clau en la conservació d’un lloc i depenent de la tipologia de pràctiques que es realitzen es poden convertir en gestors clau per a la sostenibilitat d’un indret. El percentatge de la població que es dedica a la pagesia és molt baix, tanmateix el percentatge de terreny que gestionen és molt alt. La seva incidència, doncs, és molt important en el seu territori.

El grup de treball de custòdia agrària de la Iaeden té acords amb més d’una desena de finques agràries. Aquests acords voluntaris entre els propietaris o gestors d’una finca i una entitat ecologista permeten avançar cap a noves pràctiques agràries sostenibles vinculades a la conservació del patrimoni natural o cultural. Les jornades, visites i feines conjuntes que es realitzen permeten conèixer la gran tasca que realitzen els seus pagesos i la riquesa que aporten en el nostre territori. Però malauradament per poder subsistir han de treballar sovint 365 dies l’any, amb jornades –en certes èpoques de l’any– de més de deu i dotze hores diàries. Moltes vegades hem reflexionat sobre què caldria fer i quin impuls caldria donar perquè la seva gent en pugui viure dignament. Des de la meva petita perspectiva, opino que caldria donar un fort impuls a aquestes economies rurals i que l’administració pública hauria de ser la gran precursora. Sovint penso que cada comarca hauria de tenir una cooperativa agrícola de producte ecològic per mancomunar serveis i equipaments amb l’objectiu de donar un impuls al seu producte i la seva viabilitat. M’agradaria pensar que en un futur immediat, i davant la crisi energètica i climàtica estructural que patim i patirem, l’economia agrària sostenible i ecològica serà la que s’instaurarà. D’aquesta manera ens permetrà tenir un producte de primera necessitat pròxim, de qualitat i sostenible perquè estic plenament convençuda que és viable, possible i necessari.