Un any sense peatges

Aquesta setmana farà un any de la retirada dels peatges de l’AP-7. En un any, aquesta via ha experimentat canvis importants. En primer lloc, ha canviat la fesomia, ja que la infraestructura de tanques i cabines de pagament ha passat a l’oblit. En segon lloc, ha canviat el tipus de trànsit. Aquells que l’evitaven per buscar vies lliures de peatge s’han incorporat a aquesta via amb molta facilitat. Això vol dir més cotxes i, sobretot, més camions. En tercer lloc, han desaparegut les restriccions de circulació per a camions els caps de setmana, cosa que, sumada a totes les altres, ha convertit la via ràpida en una via col·lapsada.

En els últims mesos, els usuaris habituals de l’AP-7 ja s’han començat a queixar. Alguns, fins i tot, estarien disposats a tornar a pagar per evitar les cues. Després de tants anys reclamant l’alliberament dels peatges, ara ens donem per vençuts només perquè hi passa més gent. Doncs, no! El que hem de fer és exigir que els titulars de la via aportin solucions a un problema endèmic. No hi ha alternativa decent per transportar les mercaderies. I no ens val tornar a la xarxa de carreteres de primera i de segona. Necessitem polítiques valentes de transport públic i una proposta ferroviària coherent per a les mercaderies. I ho necessitem ja.