El context

La temuda rentrée ja és aquí. A l’estiu hem sentit més o menys de lluny les alarmes que gairebé cada dia ens han augurat que els mesos que tenim davant nostre seran durs. Era una espècie d’eco que, amb l’agost escolant-se, s’ha fet més nítid, més audible. I no és que no ens n’hàgim començat a adonar. Omplir el cistell fa mesos que s’encareix i es preveu que el tiquet de caixa s’apugi fins a 830 euros per família al cap de l’any, segons xifres de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). El preu mitjà de la benzina ha augmentat un 51% en un any i el del gasoil, un 58%, situant-se per damunt del límit dels 2 euros, fent que repensem, i en molts casos limitem, els nostres trajectes en cotxe. I ja fa un temps que calculem quin és el millor moment per fer rentadores, entenent per “millor” la franja horària que suposarà menys perjudici per a la nostra butxaca. Compra, carburants i electricitat: són només tres exemples domèstics, però n’hi podríem afegir molts més.

I així és com a la porta de sortida de la crisi derivada de la covid-19 ens tornem a trobar amb una altra, ara, arran del conflicte d’Ucraïna, que compleix sis mesos sense que s’hi albiri una sortida. La inflació, segons les dades fetes públiques ahir, va caure una mica, però continua per sobre de les dues xifres, en el 10,4%. Sense voler ser més catastrofista del compte, tot apunta a, com a mínim, una tardor i un hivern complicats amb un menor poder adquisitiu per part de tots i, fins i tot, a l’expectativa de possibles restriccions energètiques.

Són les prediccions per a un nou curs que, és clar, també arrenca en el terreny polític. Aquí ho fa molt marcat per les diferències entre els socis de govern, l’última per la suspensió de Laura Borràs; i en ple debat intern a Junts per repensar el seu paper en l’executiu, si no la seva sortida. I farien bé, els partits, de tenir molt en compte prioritzar el context. La picabaralla dialèctica diària és sempre molesta, però amb circumstàncies adverses per als ciutadans pot esdevenir insuportable.