Per què cal viatjar a l’espai?

La NASA ha tornat a suspendre el llançament de la missió espacial Artemis I, que ha de ser el primer pas per portar de nou astronautes a la Lluna. El desembre farà just 50 anys de la darrera missió tripulada al nostre satèl·lit, i des de llavors han canviat unes quantes coses. D’entrada, els astronautes ja no són tots homes joves, guapos i blancs, com va passar en les missions Apollo. No hem d’oblidar que a més que les motivacions científiques i, sobretot polítiques, la carrera espacial dels anys seixanta tenia un important component de relacions públiques. Ara la NASA també té en compte l’opinió ciutadana, i ha anunciat que en les futures missions tripulades hi haurà dones i diversitat racial. Tot i que oficialment els objectius de tornar-hi continuen sent científics –intentar crear una base permanent per arribar a Mart–, al darrere de tota aquesta despesa hi ha, com fa 50 anys, l’estratègia de reforçar la imatge nord-americana davant d’una potència mundial. En aquest cas no és l’extinta URSS, sinó la Xina, que com que no ha de passar els filtres d’aprovació de pressupostos i del control públic va tirant endavant els seus programes espacials més ràpid que la NASA. Davant de tot plegat, sempre hi ha qui es qüestiona per què s’han d’invertir tants diners i esforços a anar a l’espai quan tenim un munt de problemes a la Terra. La resposta, crec, és a la mateixa pregunta: veure que la Humanitat és capaç de dur a terme una fita tan extraordinària ens recorda que podem ser millors, superar entrebancs i, sobretot, tenir somnis fascinants sobre el futur.