Líders per a empreses
No és cap novetat dir que les empreses estan formades per capital i treball. El capital forma el consell d’administració, màxim organisme de gestió de l’empresa, mentre que el treball està a les ordres del capital. Els capitalistes també treballen algunes vegades en alts càrrecs executius, mentre que el treball aconsegueix normalment com a màxim el càrrec de director general a les ordres d’un conseller delegat.
No obstant, en els últims 50 o 70 anys, i especialment als Estats Units, la Gran Bretanya i Alemanya, han aparegut líders d’empreses, o sigui persones que controlen una empresa i col·laboren estretament amb altres del mateix sector o complementàries. Catalunya ha tingut uns grans líders d’empreses, i em sorprèn moltíssim que en els últims mesos no hagi sortit cap referència a un d’ells en els diaris i altres mitjans de comunicació.
Em refereixo a Pere Duran i Farell, que no tenia ni representava cap capital a l’inici de la seva actuació, però que el que feia pertanyia al que normalment es reservava a representants d’un consell d’administració. Al marge de les seves primeres activitats, que el van posar en contacte amb les fonts energètiques i l’energia elèctrica, Pere Duran va ser l’home fort de Catalana de Gas i Electricitat i l’interlocutor amb els màxims executius de les empreses elèctriques madrilenyes i amb els organismes representatius d’aquest sector en el govern central. Em sorprèn que no es parli de Pere Duran, quan el gas natural està sobre la taula de tots els polítics d’Europa, Rússia inclosa, i es considera una energia bàsica per a les empreses de tota mena i per al consum domèstic. El gas natural va ser descobert, si es pot dir així, per Pere Duran, i va trigar molt a utilitzar-se a Espanya, ja que Repsol –l’empresa pública– apostava pel butà que obtenia de les seves refineries de petroli.
Pere Duran va aconseguir portar el gas natural gràcies a les relacions que va establir amb Algèria i Líbia, i tirà endavant el seu projecte, fins que va topar amb el govern de Madrid, quan aquest va agafar consciència que el futur estava en mans del gas natural i no del butà i va constituir l’empresa pública Enagas, a la qual Pere Duran va haver de cedir la planta gasificadora de Barcelona i els contractes de subministrament amb Algèria i Líbia. Però això és una altra història.
Pere Duran és un clàssic exemple de líder empresarial. Els seus interlocutors a Catalunya eren els consellers delegats o els presidents de les elèctriques Fecsa, Hidroelèctrica de Catalunya o ENHER. Va aconseguir que aquestes actuessin de comú acord i que, en alguns casos, es fusionessin.
Actualment, Catalunya no té líders d’empreses. O, si els té, no sembla que tinguin possibilitat de manar i desenvolupar un projecte propi amb altres empeses. Els qui manen són els accionistes majoritaris o els qui tenen una participació en el capital i que s’imposen a la resta de consellers. Un líder empresarial serviria per a substituir la manca de capitals de la qual tantes vegades parlo i que representa un gran dèficit per a Catalunya. Personatges com els Valls i Taberner o Carles Ferrer podien haver exercit aquest paper en diversos sectors industrials, però si no ho van fer va ser per falta d’ambició o perquè van morir massa joves.
La indústria catalana ha de fer una petita o no tan petita revolució i necessitem líders d’empresa que facin el seu paper.
