L’ONU els rellisca

En el món de les cer­te­ses i la ciència empírica, la Terra no és plana, els Reis són els pares i Cata­lu­nya és una nació con­que­rida per Espa­nya, sot­mesa als seus interes­sos i repri­mida a cada impuls de lli­ber­tat que ha tin­gut. Espa­nya ho fa amb natu­ra­li­tat, per ins­tint, perquè pot, perquè hi té la mà tren­cada i perquè a les seves tau­les de la (seva) llei ho diu..., “la maté por­que era mía”, que en llen­guatge del segle XXI ve a dir que “és un afer intern”. Qui vul­gui saber més sobre aquesta psi­co­pa­tia que repassi l’his­to­rial de con­dem­nes, tor­tu­res, cla­va­gue­res, bru­ta­li­tat poli­cial, assas­si­nats, bom­bar­de­jos, espo­lis, set­ges i reials decrets que s’amun­te­guen des del segle XVII i més enllà en l’àmbit del “pro­blema catalán”.

Per tant, és d’agrair que ara el Comitè de Drets Humans de l’ONU se n’adoni i denunciï una vul­ne­ració de drets humans inac­cep­ta­ble en la cro­ada judi­cial con­tra l’inde­pen­den­tisme català. De la mateixa manera que va ser d’agrair que el Comitè de Deten­ci­ons Arbitràries de l’ONU denunciés la con­nivència de diver­sos poders de l’Estat (govern, fis­ca­lia, poder judi­cial, poli­cia, Congrés...) per per­se­guir els líders inde­pen­den­tis­tes com una actu­ació pròpia d’un estat auto­ri­tari. Però hem de reconèixer que ningú es va des­pen­ti­nar, ni lla­vors, ni ara, ni quan la justícia ita­li­ana, ale­ma­nya, belga, suïssa o britànica han posat en evidència la per­se­cució dels exi­li­ats polítics. Ho va dei­xar ben clar la mà dreta de Pedro Sánchez, Félix Bolaños, fa pocs dies quan va dir que “lo impor­tante de ver­dad es que esta­mos en una nueva etapa en Cata­lu­nya”..., la repressió que ha cal­gut apli­car per acon­se­guir-ho és pec­cata minuta, i el que puguin dir l’ONU, el Con­sell d’Europa o Santa Bàrbara els rellisca bas­tant.

Ja veu­rem què diu la justícia euro­pea i si acon­se­guirà man­te­nir a rat­lla el dino­saure que viu dins d’Espa­nya. De moment, fins allà on sabem i hem pogut com­pro­var, que l’Estat espa­nyol per­ta­nyi al món democràtic, a la UE o a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal no ha can­viat res d’essen­cial per a Cata­lu­nya.