Escorrialles

Abans que la independència monopolitzés de forma massiva les manifestacions de l’Onze de Setembre, i quan l’epicentre de l’independentisme es comptabilitzava a raó d’unes 10.000 persones al carrer –estem parlant, per exemple, dels anys 2007 i 2008–, ERC era l’únic partit de l’arc parlamentari d’aquella cambra que es manifestava al crit de “Catalunya, lliure!” Aquells anys l’aposta institucional durant la Diada estava centrada en la millora del finançament i en la consecució d’un pacte fiscal amb el govern espanyol que llavors negociava el conseller socialista d’aleshores, Antoni Castells. ERC estava al govern de la Generalitat que presidien els socialistes Maragall i Montilla i també al carrer. Amb la sentència de l’Estatut, les manifestacions van alçar el to independentista. L’ANC es convertia en la impulsora de les manifestacions de la Diada amb l’objectiu d’empènyer els partits “fora de l’autonomisme”, en considerar fracassat tot intent de negociació amb el govern espanyol després que les propostes de l’Estatut i el pacte fiscal es convertissin en paper mullat. Des de llavors la societat civil i els partits han anat a l’una, malgrat que alguns ho fessin amb major o menor desgrat, fins al 2018, quan es va produir l’escletxa que ahir va fer forat.